Literatura gallega: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ referències |
|||
Línia 45:
A més, el [[neotrobadorisme]] combina influències de la lírica medieval amb l'ús d'un llenguatge avantguardista. Els principals representants foren [[Fermín Bouza Brey]] (1901-1977), amb ''Lelías no teu olvido'' (1926) i ''Nao senlleira'' (1933); [[Álvaro Cunqueiro]], amb ''Cántiga nova que se chama Ribeira'' (1933); [[Aquilino Iglesia Alvariño]] (1909-1961), que fou un dels primers a emprar el vers lliure en gallec, autor de ''Señardá'' (1929), ''Corazón ao vento'' (1933) i ''Cómaros verdes'' (1947), i [[Antón Noriega Varela]] (1869-1947), traductor de Virgili al gallec.
L'anomenada ''xeración'' o ''grupo'' [[Nós]], d'autors agrupats al voltant de la revista del mateix nom, de caràcter més intel·lectual i polític, potser, que no pas literari, i on destacarien [[Ramón Cabanillas]] (1876-1959), [[Florentino Cuevillas]] (1866-1958) amb els estudis divulgatius ''Edade de ferro na Galiza'' (1925) i ''Prehistoria galega'' (1930); [[Ramón Otero Pedrayo]] (1888-1976), [[Vicente Risco]] (1883-1963) amb els assaigs ''Mittleuropa'' (1934), ''O problema político de Galiza'' (1930) i ''Nós, os inadaptados'' (1933), i també fou traductor al gallec de Wells, Shaw, Mallarmé, Rimbaud i Chesterton; [[Alfonso Rodríguez Castelao]] (1886-1950), el més polititzat de tots i el més compromès, amb les narracions ''Os dous de sempre'' (1934), l'assaig As'' cruces de pedra na Galiza'' (1949), el drama ''Os vellos no deben namorarse'' (1941), el recull de dibuixos i escrits de denúncia contra les barbaritats de la guerra civil ''Atila en Galiza/Galiza mártir'' (1937), i finalment, la Bíblia de la galleguitat, ''Sempre en Galiza'' (1948); i [[Xoán Vicente Viqueira]] (1886-1924) traductor al gallec de [[Berkeley]], [[David Hume]] i [[Teòcrit de Siracusa]],<ref>{{
D'altres no classificats, com [[Rafael Dieste Gonçalvez]] (1899-1981), influït pel grup [[Nós]], i autor del recull de contes ''[[Dos arquivos do trasno]]'' (1926) i la comèdia simbolista ''A fiestra valdeira'' (1927); [[Gonçalo López Abente]] (1878-1963), poeta menor amb ''Escumas da ribeira'' (1899), ''Alento da raza'' (1905), ''Do outouno'' (1910), ''Nemancos'' (1915) i la narració satírica ''O diputado de Veiramar'' (1924); [[Victoriano Taibo García]] (1885-1966) i [[Antón Villar Ponte]], amb el ''Breviario da autonomía'' (1933) i ''Pensamento e sementeira'', recollit el 1971.
Línia 71:
I quant a les noves generacions, cal destacar els poetes [[Ana Romaní]], amb els poemes ''Palabras de mar'' i ''Das últimas mareas''; [[Xavier Rodríguez Barrio]], amb ''Antiga claridade'' (1992); [[Xesús Manuel Valcárcel]], amb ''A porta de lume'' (1992); [[Manuel Álvarez Torneiro]], amb ''As voces consagradas'' (1992); [[Xosé-Manuel Millán Otero]], amb ''Este é o tempo do sal'' (1992), i [[Antón Reixa]], amb ''Ringo rango'' (1993); els narradors [[Xelís de Toro]], amb ''Non hai misericordia'' (1990), Premi Cidade de Lugo; [[Fran Alonso]], amb ''Cemiterio de elefantes'' (1994); [[Arturo Lezcano]], amb ''Os dados de Deus'' (1994); [[Salvador García-Bodaño]], amb ''Os misterios de Monsieur d'Ailler'' (1992); [[Anxo Rei Ballesteros]], amb ''Loaira'' (1992); [[Manuel Rivas Barros|Manuel Rivas]] amb ''En salvaxe compaña'' (1994); [[Manuel-Anxo Laxe Freire]], amb ''Semente de Onte'' (1994); [[Xesús Rábade Paredes]], amb ''Branca de Loboso'' (1991); i [[Xosé Cid Cabido]], amb ''Días contados'' (1991).
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| autor =[[Francisco Fernández del Riego]]
Linha 86 ⟶ 87:
| id = 978-84-934240-9-1
}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
| |||