Revisió del 00:15, 29 abr 2016 modifica CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.854 edits m Canvis menors, neteja, replaced: segle XVIII → {{segle\|XVIII}} AWB ← Edició anterior		Revisió del 20:39, 11 jul 2016 modifica desfés CarlesMartin (discussió \| contribucions) Administradors 433.854 edits m Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests, d'aquestos → d'aquests AWB Edició següent →
Línia 15: Els elamites van perdre la ciutat segurament en una dura lluita (per les restes arqueològiques amb dipòsits de cendra i terres cremats al palau) vers el 1765 aC a mans d'[[Atamrum]] de'[[Allahad]] que la va dominar fins vers 1761 aC i després el seu fill Himdiya; el palau que havia estat damnat, fou reconstruït. De vers el 1761 aC a 1750 aC no hi ha cap informació sobre la ciutat; la situació sembla haver-se estabilitzat. Els documents trobats al palau esmenten tres governants, que semblen pertànyer a una nissaga originada en Dari-Epuh, que si va ser rei seria en el període sense notícies quan s'hauria apoderat del govern i l'hauria pogut mantenir. En aquest temps el territori de la ciutat era relativament petit, limitat a la plana del Khabur, i es van fer campanyes cap a l'est i al sud i hauria arribat a estendre la seva àrea fins a Hamoukar. Els seus reis es titulaven com abans "reis d'Apum". El rei Mutija hauria succeït al seu germà Dari-Epuh vers el 1750 aC. Mentre estava al poder els seus dos nebots dirigien les marques frontereres. Un d'~~aquestos~~aquests nebots, Till-Abnu, el va succeir en el tron en data desconeguda, i va renovar un tractat amb els comerciants d'Assur que vivien en un barri separat (n'havien estat expulsats durant l'ocupació elamita). El va succeir vers el 1728 aC el seu germà<ref>hi ha erudits que pensen que fou un usurpador</ref> Akun-Ashar o Iakun-Asar (Jakun-Asar). En ~~aquestos~~aquests anys la ciutat va prosperar, però això es va acabar el 1726 aC quan fou saquejada per [[Samsu-iluna]] de [[Babilònia]] i el rei Akun-Ashar va morir en la lluita. La ciutat fou abandonada; alguns residents o ocupants temporals van construir forns, una plataforma de rajola i algunes parets damunt les ruïnes però fou definitivament abandonada del tot al cap de poc anys (vers el final del segle) i ja mai més es va tornar a ocupar. Vers el 1595 aC aquesta regió va passar a [[Mitanni]]. Línia 35: == Referències == * ''The Climate of Man — II: The curse of Akkad''. Elizabeth Kolbert. ''The New Yorker''. ~~May~~ 2, de maig de 2005. * Marc van de Mieroop: The Mesopotamian City. Oxford University Press 1999. ISBN 0-19-815286-8 * Peter M. M. G. Akkermans, Glenn M. Schwartz, The Archaeology of Syria: From Complex Hunter-Gatherers to Early Urban Societies (c.16,000-300 BC), Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-79666-0

Tell Leilan: diferència entre les revisions