Obre el menú principal

Canvis

38 octets eliminats, fa 3 anys
m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
== Història ==
[[Fitxer:Median Empire.jpg|thumb|[[Ària (Pèrsia)|Ària]]]]
És una ciutat molt antiga, però la data de fundació és desconeguda. Ja és esmentada a l'[[Avesta]] en la forma persa antiga ''Haraiva''. Fou una de les satrapies [[aquemènides]]. A les fonts gregues apareix com [[Ària (Pèrsia)|''Ària'']] o ''Areia''. El nom sembla derivar del riu ''Hari'' (antic persa ''Harayu'', 'el que corre'). Diverses fonts perses l'esmenten incloent la [[inscripció de Behistun]]. [[Heròdot]] la qualifica de graner d'Àsia central. Quan Alexandre el Gran va arribar a la zona era sàtrapa Satibarzanes o [[Barzanes]], que era un dels alts oficials orientals junt amb [[Bessos de Bactriana]] i [[Barsentes]] d'[[Aracòsia]]. Al final del [[330 aC]], Alexandre va conquerir la capital d'Ària, que era anomenada ''Artacoana''. Es va reconstruir la ciutat i construir la ciutadella i se li va donar el nom d'''[[Alexandria d'Ària|]]''Alexandria d'Ària'']].
[[Fitxer:Citadel in Herat in 2011-cropped.jpg|thumb|esquerra|200px|Ciutadella d'Herat]]
 
[[Fitxer:Section of Herat in 2009.jpg|thumb|300px|esquerra|Vista de la ciutadella]]
 
Va quedar en mans dels [[abdalis]] afganesos el [[1716]], i les expedicions per recuperar-la van fracassar; el [[1729]] els abdalis es van sotmetre a Nadir Shah, que la va annexionar ([[1731]]) i hi va reprimir una revolta dels afganesos el 1732; a la mort de Nadir el [[1747]], estava en mans del seu nebot rebel Ali Kuli Khan, però al cap de poc va quedar en mans d'Ahmad Shah Abdali (reanomenat ''[[Ahmad Shah Durrani|]]''Ahmad Shah Durrani'']]). Va estar en mans dels emirs de [[Kabul]] o Afganistan fins al [[1818]], quan Mahmud Shah, del clan sadozay, governador local durant anys i emir a Kabul del 1801 al 1803 i del 1809 al 1818, s'hi va establir; encara que en fou expulsat breument el [[1819]], va conservar el poder fins al [[1826]]. La dinastia d'emirs d'Herat va fer front als atacs perses (atac de [[1833]], setge de [[1837]]-[[1839]] i conquesta de [[1852]]) tot i l'oposició a aquestos atacs dels britànics. Herat estava governat pel clan sadozay, mentre Kabul i Kandahar eren governades pel clan barakzay o muhammadzay. El [[1842]] Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat (fill i successor de Mahmud Shah) fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan Alikozay, que va governar de fet fins a la seva mort el [[1851]], i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan Alikozay va demanar ajut a Nasir al-Din [[Dinastia qajar|Qadjar]] de Pèrsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el [[1852]]. En represàlia, els britànics, oposats a la seva presència, van ocupar l'illa de [[Kharg]] i els perses llavors es van retirar, i van acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir en els afers interns d'Herat.
[[Fitxer:Herat_street_2004.jpg|thumb|200px|Carrer]]
[[Fitxer:NATO and Afghan officials at Herat International Airport in 2012.jpg|thumb|200px|Aeroport d'Herat]]
1.138.318

modificacions