Revisió del 00:46, 10 juny 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -Es possible +És possible ← Edició anterior		Revisió del 21:22, 12 jul 2016 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 5: [[Hesíode]] dóna un genealogia de les keres a la ''[[Teogonia]]''. Diu que són "filles de la [[Nix\|Nit]]" (Nix), però més endavant les fa germanes de [[Tànatos]] i [[Moros (mitologia)\|Moros]] (la Mort i el Trànsit), i serien també germanes de les [[Moires]]. De vegades la tradició popular les considera una divinitat única (ker) i altres vegades com una potència de la persona. A la ''Ilíada'' s'atribueix una sola ker per als troians i una altra per als aqueus. Però Homer dóna a les Keres un caràcter col·lectiu. En època clàssica les Keres semblen ser només reminiscències literàries i es confonen amb les Moires, i fins i tot amb les [[Erínies]], amb les que tenen punts en comú pel seu caràcter infernal i salvatge. [[~~Plató \|~~Plató]] les considera esperits perversos que a l'igual que les [[Harpies]] taquen tot el que toquen de la vida humana. És possible que la tradició popular les hagi acabat per identificar amb les ànimes malfactores dels morts, que s'han de calmar amb sacrificis, cosa que passava, per exemple en un dels dies de la festa de l'[[Antestèria]].<ref>{{ref-llibre\|cognom=Grimal\|nom=Pierre\|títol=Diccionari de mitologia grega i romana\|pàgines=99-100\|lloc=Barcelona\|editorial=Edicions de 1984\|any=2008\|isbn=9788496061972}}</ref> == Referències ==

Cers (mitologia): diferència entre les revisions