Una veritat coneguda té com les seves parts (''Bestandteile'') una veritat en si mateixmateixa i un judici (Bolzano, ''Wissenschaftslehre'' §26). Un judici és un pensament que afirma una proposició vertadera. En jutjar (almenys quan la matèria del judici és una proposició veritable), s'està connectat a la idea d'un objecte de certa manera amb la idea d'una característica (§ 23). En els judicis veritables, la relació entre la idea de l'objecte i la idea de la característica és una relació real / inexistent(existent) (§28).
Tot judici té com a tema una proposició, que és vertadera o falsa. hi ha totTot judici existeix, però no '"für sich" für'(per si). Sentències,Els a saberjudicis, en contrast amb les propostesproposicions en si mateixosmateixes, depenen de l'activitat mental subjectiva. No totes les activitats mentals, però, hahan de ser un judici; cal recordar que tots els judicis tenen com proposicions matèria, i per tant tots els judicis han de ser vertaderavertaders o falsafalsos. presentacionsEnunciats simples o pensaments són exemples d'activitats mentals que no necessàriament necessiten ser declaratdeclarades (''behaupten''), i per tant no són judicis (§ 34).
JudicisEls judicis que tenen com el seu objecte de proposicions veritables podensón seranomenats cridatsper Bolzano ''cognicions'' (§ 36). CognicionsLes cognicions també depenen de la matèria, i per tant, a diferència de les veritats en si mateixes, sí permeten que les cognicions graus; una proposició pot ser més o menys coneguda, però no pot ser més o menys certcerta. Tot coneixement implica necessàriament un judici, però no tot judici és necessàriament la cognicióconeixement, perquè també hi ha judicis que no són certescerts. Bolzano sosté que no hi ha coses com ara falsos coneixements, només elshi ha judicis falsos (§ 34).
