Aiguamoll: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 6:
Se sol usar el mot «aiguamoll» per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les [[canya (planta)|canyes]], les [[herba|herbes]] i les plantes baixes, i «pantà» per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pantà pot ser també d'[[aigua dolça]], salobre o [[aigua salada|salada]].
 
Els aiguamolls costaners, també anomenats «maresmes» i, sobretot al [[País Valencià]], «marjals» i «marenys», poden estar associats amb [[estuari]]s o amb petits estrets o [[Grau (hidrografia)|graus]] entre bancs de sorra i la costa, també coneguts com a [[albufera|''albuferes'']]. Originàriament, les marjals valencianes estaven ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars ([[la Plana]], [[Camp de Morvedre]], [[Ribera Baixa]], [[Safor]], [[Marina Alta]]) i després a costa de grans esforços, en tarongerars. A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d'inundacions, hi foren establerts els [[Grau (hidrografia)|graus]]. A la [[Catalunya Nord]] s'usa el terme «estany» per als de vora mar, i «mullera» o «aiguamoix» per als altres, de menys extensió. Els aiguamolls són un [[ecosistema]] de vital importància, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida [[animal]].
 
Un maresme és format pels marges dels rius o rieres quan s'inunden amb l'aigua del mar.