Gueorgui Júkov: diferència entre les revisions

|lloc de mort= {{Bandera|the Soviet Union}} [[Moscou]]

|arma= [[Fitxer: Red Army flag.svg|23px|Bandera de l'Exèrcit Roig]] [[Exèrcit Roig]]

|període en actiu= [[1915]] – [[1957]]

A l'octubre del 1941, quan els alemanys s'acostaven a [[Moscou]], Júkov va substituir a [[Semion Timoixenko]] al cap del front central i fou assignat a dirigir la defensa de la ciutat ([[Batalla de Moscou]]). Dirigí també la transferència de tropes de l'Orient Llunyà, on una gran part de les forces terrestres soviètiques s'havien estacionat el dia de la invasió de Hitler. Una [[Batalla de Moscou|exitosareeixida contraofensiva soviètica]] el desembre del 1941 va fer retrocedir als alemanys, fora dels voltants de la capital soviètica. La proesa logística de Júkov és considerada per alguns el seu més gran mèrit.

Immediatament després de la guerra, Júkov va ser nomenat [[Grup de Forces Soviètiques a Alemanya Oriental|Comandant Militar]] de les [[Zona d'ocupació soviètica|zona soviètica d'ocupació a Alemanya]], i el [[10 de juny]] de [[1945]] va ser nomenat Governador Militar. Heroi militar i un líder molt popular entre els militars, Júkov constituïa una amenaça potencial molt seriosa per a la dictadura de Stalin, i per tant, el [[10 d'abril]] de [[1946]] va ser rellevat pel [[Mariscal de la Unió Soviètica|Mariscal]] [[Vassili Sokolovski|Sokolovski]]. Després d'una agra sessió al Consell Militar Principal, en la quequal va ser atacat i acusat de no poder-se confiar políticament en ell, així com de ser hostil al Comitè Central del Partit, sent retirat de la seva posició com a Comandant en Cap de les [[Exèrcit Roig|Forces de Terra]]. Va ser destinat a comandar el [[Districte Militar d'Odessa]], lluny de Moscou i mancat de tota significació estratègica, on arribà el [[13 de juny]] de [[1946]]. Al gener de 1948 patí un atac de cor, sent hospitalitzat durant un mes. Un cop recuperat va ser destinat a un altre càrrec secundari, el [[Districte Militar del Volga-Urals|Districte Militar dels Urals]], al febrer de 1948. Després de la mort de Stalin, això no obstant, Júkov recuperà el favor perdut i va ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa (1953).

També el 1953, Júkov va ser membre del tribunal, encapçalat per [[Ivan Kóniev|Kóniev]], que va detenir, condemnar i fer executar a [[Lavrenti Béria]], que havia sigutestat el Primer Adjunt del Primer Ministre i cap del [[MVD]].

El 1957, Júkov recolzà a Khrusxov contra els seus enemics conservadors, l'anomenat ''[[Grup Antipartit]]'', encapçalat per [[Viatxeslav Mólotov]]. El discurs de Júkov al Plenari del [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]] de [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] va ser la denúncia més directa i poderosa contra els [[Neo-estalinisme|neo-estalinistes]] per la seva complicitat en els crims de Stalin, tot i que també portava l'amenaça de la força: el crim real del qual els acusava.

Al juny d'aquell any va ser fet membre de ple dret del [[Presídium]] del Comitè Central. Això no obstant, tinguéva tenir desacords polítics significatius amb Khrusxov en matèria de política militat. Khrusxov rebaixava les forces convencionals de terra i la marina, mentre desenvolupava unes forces nuclears estratègiques com a força dissuasiva primària, tot i els perjudicis que això ocasionava a la força laboral i als recursos de l'economia civil.

Després de la deposició de Khrusxov a l'octubre de 1964, el nou lideratge de [[Leonid Bréjnev]] i d'[[Aleksei Kosigin]] restaurà a Júkov, però no tornà a ocupar posicions de poder. Es diu que a Bréjnev no li va sentar gaire bé quan, enmig d'una celebració en honor del 20è aniversari de la victòria a la Gran Guerra Patriòtica, Júkov va ser molt més aclamant que ell mateix.

[[Fitxer:Marshal Zoukoff.jpg|thumb|rightdreta|200px|Bust del Mariscal Júkov a l'estació ''Mariscal Júkov'' del metro de Khàrkov.]]

|anys= [[1955]] – [[1957]]}}