Guerra Civil dels abbàssides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m
m Canvis menors, neteja, replaced: aquestos → aquests, r prop de → r a prop de AWB
Línia 7:
|localitat= [[Califat abbàssida]]
|resultat=Victòria d'[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]]<br>Mort d'[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]]
|data= [[811]]−[[813]]
|esquema_de_colors=background:#eeddbb
|bàndol1= [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]]
|bàndol2= [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]]
|general1= [[Alí ibn Issa ibn Mahan]] †<br>[[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]] †<br>[[Abd Allah ibn Humayd]] <br>[[Ahmad ibn Mazyad al-Shaybani]] <br>[[Muhammad ibn Yazid ibn Hatim]]
|general2= [[Tàhir ibn al-Hussayn]]<br>[[Hàrthama ibn Àyan]]
|força_numèrica1=
|força_numèrica2=
Línia 31:
El primer acte fou el nomenament de Musa, fill infant d'al-Amin, com a hereu del califat. Una delegació va anar a Merv per convèncer a al-Mamun d'anar a Bagdad per exercir com a conseller del seu germà. Al-Mamun va refusar. Al-Amin va exigir llavors el pagament dels excedents dels impostos de Rayy, Kumis i Khurasan occidental; després va exigir nomenar agents fiscals al Khurasan i va seguir la designació d'un agent de correus (equivalent a agent d'informació) a Merv. Però ben aconsellat per [[Fadl ibn Sahl]], al-Mamun va refusar totes aquestes pretensions que no s'ajustaven al disposat per Harun al-Rashid. En resposa al-Amin va proclamar al seu fill Musa (fill d'una concubina) com primer hereu en perjudici d'al-Mamun, i a un altre fill, Abd Allah (també fill de concubina), com a segon hereu (en perjudici d'al-Mutamin). En resposta al-Mamun va agafar el títol d'imam a petició d'[[Ibrahim ibn Muhammad]], fill de Muhammad ibn Ali, hereu d'[[Abu Hashim]] (el fill de [[Muhammad ibn al-Hanafiyya]]): l'imam tenia una autoritat religiosa per damunt de l{{'}}''amir al-Muminim''. Les comunicacions entre les dues parts de l'imperi van quedar tallades. Al-Mamun va comptar amb alguns agents secrets a la cort de Bagdad, especialment [[al-Abbas ibn Isa]], fill de l'antic hereu [[Isa ibn Musa]] (que havia estat obligat a abdicar) i alguns altres reclutats per [[Fadl ibn Sahl]].
 
Al-Amin va ordenar al seu germà entregar el Khurasan i al no obtenir resposta va nomenar a Ali ibn Isa ibn Mahan com a governador del Djibal (districtes de [[Qom]], [[Nihawand]], [[Hamadan]] i [[Isfahan]]) amb l'encàrrec de restaurar el poder del califat a Khurasan (març del [[811]]). Les seves forces eren principalment els ''abna al-dawla'', khurasanians establerts a l'Iraq. Entre aquestosaquests, destaca [[Khuzayma ibn Khazim]], fill de Khazim ibn Khuzayma (governador dels Awasim, Djazira i Síria del Nord).<ref> no obstant alguns ''abna al-dawla'' van estar a l'altre costat, com Harthama ibn Ayan, ''mawla'' dels Bani Banu Dabba de [[Balkh]] i antic partidari d'[[Isa ibn Musa]], que va donar suport a al-Mamun i fou nomenat cap de la seva guàrdia mentre el seu fill [[Hatim ibn Harthama]] ibn Ayan era nomenat governador d'Egipte per al-Amin; Zuhayr ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, que fou nomenat governador de [[Sistan]], i el seu germà al-Mamun ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi, nomenat cap de la policia, mentre un tercer germà Muhammad ibn al-Musayyib ibn Zahayr al-Dabbi era encarregat d'armament d'al-Amin; Shahib, nét de [[Qàhtaba ibn Xabib|Kahtaba ibn Shabib al Tai]], nomenat governador de [[Kumis]], i del qual tota la resta de la família donava suport a al-Amin; i Muhammad ibn al-Ashath al-Khuzai, la família del qual estava instal·lada prop de [[Bukhara]] </ref>
 
Abd Allah fill del ''nakib'' al-Malik ibn al-Haytham al-Khuzai, que tenia molts parents al camp d'al-Amin, va refusar la direcció dels afers militars, i també ho va fer Yahya ibn Muadh ibn Muslim, ''mawla'' dels Banu Dhuhl i veterà de l'exèrcit d'[[Harun al-Rashid]]. Això va obrir la porta a la promoció del general [[Tahir ibn al-Husayn]] de [[Bushandj]], parent d'Abu Mansur Talha ibn Zurayk, ''mawla'' dels Khuzaa (un dels dotze ''nukaba'' de la ''dawa'' hasimiyya encarregat de la correspondència amb l'imam Ibrahim). Tahir governava la seva vila natal i havia participat en la revolta de [[Rafi ibn al-Layth]] contra [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (fins a la seva destitució per [[Harthama ibn al-Ayan]] el 808).
 
==La guerra civil==
[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] va nomenar [[Tahir ibn al-Husayn]] governador del Djibal el 811, i fou enviat a [[Rayy]] amb un petit exèrcit (5.000 homes) per enfrontar-se a [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] que avançava amb 40.000 homes. Els dos exèrcits es van trobar a prop de Rayy i [[batalla de Rayy|en la batalla]] va morir Ali ibn Isa<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> ([[3 de juliol]] del [[811]]) i això va donar la victòria a Tahir que va rebre el títol honorífic de ''Dhu l-Yaminayn'' ([[Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn]] ibn al-Husayn ibn al-Musab).
 
Tahir va ocupar [[Qazvín]] i va avançar cap [[Hamadan]] on s'havia retirat l'exèrcit del califa, que va rebre 20.000 homes de reforç des d'[[al-Anbar]] manat per [[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]],<ref> aquest militar havia amenaçat a al-Mamun el [[809]] quan li va reclamar l'enviament de l'exèrcit i el tresor des de [[Merv]] a [[Bagdad]] </ref> on [[Setge de Hamadan|fou assetjat]] però altre cop Tahir fou victoriós i Ibn Djababa va resultar mort a la [[batalla d'Asadabad]] ([[812]]). Amb la conquesta de tot el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] s'obria la ruta a Bagdad.
 
[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] va mobilitzar dos exèrcits més, un dels ''abna al-dawla'' amb 20.000 homes manats per Abd Allah ibn Humayd,<ref>nét del cap de l'exèrcit revolucionari abbàsida el 750 [[Qàhtaba ibn Xabib|Kahtaba ibn Shabib al Tai]]</ref> i un altre, també de 20.000 homes, àrabs manats pel [[qaysita]] Ahmad ibn Mazyad al-Shaybani de la tribu dels [[Banu Rabia]] de la [[Al-Jazira |Djazira]]. Tahir va explotar la rivalitat dels dos grups i els va poder enfrontar un contra l'altra. Al-Amin va haver de reclutar gent a [[Síria]] on el [[811]] havia patit una revolta sufiànida. Abd al-Malik ibn Salih fou restaurat com a governador dels [[Awasim]] (Djazira i Síria) i [[al-Husayn ibn Ali ibn Isa]] (fill d'Ali ibn Isa ibn Mahan) fou encarregat del reclutament, però les rivalitats entre qaysites i kabites o iemenites no afavorien la situació.
Línia 46:
Tahir va avançar cap a [[Kufa]], on van trobar resistència, i després cap [[al-Madain]] que van ocupar, arribant a l'oest de Bagdad. Un segon exèrcit corasmi manat per [[Harthama ibn Ayan]] fou enviat per al-Mamun per ajudar a ocupar la capital (agost del [[812]]). El [[setge de Bagdad (812-813)|setge de Bagdad]] va durar tretze mesos, per la resistència especial dels ''ayyarun'', sorgits del petit poble, que actuaven com a guerrilla urbana que va aconseguir aturar a l'exèrcit regular de Tahir; aquest va bombardejar la ciutat i la va destruir en part. Progressivament les províncies occidentals van reconèixer a al-Mamun: a l'Hedjaz sota influència del cap del pelegrinatge [[al-Abbas ibn Musa]] ibn Isa; Egipte amb el suport del [[kalbites]] iemenites; [[Ifriquiya]] sota els [[aglàbides]] (que reconeixien qualsevol poder establert); Síria del nord i Djazira, al perdre al seu governador Abd al-Malik ibn Sali, mort el [[812]], es va fer autònoma, imitada per l'[[Azerbaidjan]] i per [[Armènia]].
 
Al-Amin fou abandonat pels seus que van negociar amb Tahir. Finalment es va rendir (setembre del 813) a Harthama ibn Ayan, que el va tractar amb respecte i l'haguera salvat, però va caure en mans de Tahir que el va fer executar la nit del 24 al [[25 de setembre]] del [[813]].
 
==Conseqüències==
[[Tahir ibn al-Husayn]] fou nomenat governador dels [[Awasim]] i [[Hasan ibn Sahl]] (germà del visir d'al-Mamun, Fadl) fou nomenat governador de l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]]. Tahir va haver de combatre contra [[Nasr ibn Shabath al-Ukayli]] al-Laythi, nét d'un dels principals caps kaysites, fortificat a [[Kaysum]] al [[Diyar Mudar]] (i va plantar cara fins al 825). A l'Azerbaidjan els caps àrabs es van erigir en senyor de les viles que controlaven (però la seva autonomia es va acabar el 821). A finals del [[814]] Harthama ibn Ayan fou nomenat governador de l'[[Hedjaz]] i [[Síria]] però no en va prendre possessió.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
<!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Guerra Civil Dels Abbasides}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Califat abbàssida]]