Diferència entre revisions de la pàgina «Gigantomàquia»

m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Dionís lluitant contra el gegant Èurit. [[Louvre]] La '''Gigantomàquia''' (del grec antic γιγαντo-...».)
 
m
 
== Causes de l'enfrontament ==
[[Zeus]] havia tancat els [[Titans]] al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. [[Gea]], la Terra, mare de [[Cronos]] i [[Rea (mitologia)|Rea]], es va empipar per això i va engendrar els gegants per venjar els Titans.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=213-214|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref> [[Gai Juli Higí|Higí]] n'anomena vint-i-quatre<ref>Higí. ''Faules''. Pròleg, 4</ref>. Una altra tradició diu que Gea va engendrar els gegants com a venjança contra els déus. El pare va ser el Tàrtar, i cada déu tenia un gegant com a oponent.
 
El [[Destí]] havia determinat que els gegants no podien morir només a mans dels déus, i un mortal havia de lluitar al seu costat. Zeus va fer cridar, a través d'[[Atena]], l'heroi [[Hèracles]] perquè lluités amb ells. Però Gea va generar una herba màgica capaç de curar les ferides dels gegants. Zeus va recollir aquesta herba abans que ningú la pogués usar, i per dur-ho a terme va prohibir al Sol ([[Helios]]), a la Lluna ([[Selene]]) i a l'Aurora ([[Eos]]) de brillar. La manca de claror li va permetre trobar-la abans que ho fes ningú altre.
[[Giulio Romano]] va pintar al ''Palazzo Te'', a [[Màntua]], una sala la "sala dels gegants" on es representa la Gigantomàquia.
 
També ha donat temes a la literatura, com un poema de [[Claudi Claudià]], ''La Gigantomàquia'', del qual se'n conserven 128 [[Hexàmetre|hexàmetres]].<ref name=":0" />
 
== Referències ==
31.037

modificacions