Molècula amfipàtica: diferència entre les revisions

Una '''molècula amfipàtica '''o''' anfifílicaamfifílica''' és aquella [[molècula]] que en la seva [[estructura molecular]] té un extrem [[hidrofília (química)|hidrofílichidròfil]] -que és soluble en aigua- i un altre d'[[hidròfob]] -que rebutja l'aigua. Així, per exemple, qualsevol tipus d'[[oli]] és hidròfob perquè no pot incorporar l'aigua. Comunament aquestes dues parts tendirien a separar si s'agreguen a una barreja de dues substàncies, una d'hidrofòbica i una d'hidrofílica, fet que no es pot complir perquè es troben unides per un [[enllaç químic]].

Aquests compostos que contenen grups simultanis fortament no polars i grups fortament polars, l'aigua els dispersa o els solubilitza formant [[micel·les]] sobre bicapes. Un exemple senzill de biomolècula anfifílicaamfifílica que tendeix a formar micel·les és la sal sòdica de l'[[àcid oleic]]; aquesta molècula té un sol grup carboxil que és polar i tendeix per això a hidratar amb facilitat, i una llarga cua hidrocarbonada, que és no polar i intrínsecament insoluble en l'aigua.

Els [[triglicèrids]] no són anfipàticsamfipàtics, no són solubles en aigua, és a dir, no compleixen amb la doble característica de ser solubles en solvents orgànics (no polars) i en l'aigua (polar). No és amfipàtic, ja que les parts polars de la [[glicerina]] i dels àcids grassos formen part dels enllaços èster. El triglicèrid, a diferència del [[fosfolípid]], no té el grup fosfat que és precisament el que li confereix aquesta característica amfipàtica.

== Estructura hidrofòbicahidròfoba (o no polar) ==

== Estructura hidrofílicahidròfila (o polar) ==

== Interaccions hidrofòbiqueshidròfobes ==

Es denominen interaccions hidrofòbiques aquelles forces que mantenen juntes les regions apolars de les molècules, i es refereixen a l'associació de les porcions hidrofòbiques de les molècules anfifíliquesamfifíliques. En comparació amb els enllaços d'hidrogen, les interaccions hidrofòbiques tenen poc caràcter direccional, però tendeixen a produir sistemes d'elevada estabilitat. La força d'aquestes interaccions no es deu a cap atracció intrínseca entre les parts apolars. Rep també el nom d'efecte hidrofòbic, i aquest es resumeix com el conjunt de factors termodinàmics que són responsables de l'agrupament de les parts no polars d'un medi aquós.