Yitshaq Rabín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: ex- → ex (2), la plaça de → la posició de, <references /> → {{referències}}, tingué → va tenir AWB
m bot: - fou electe candidat + fou elegit candidat
Línia 34:
 
== Segon període com a Primer Ministre ==
Yitshaq Rabbín es va imposar a Ximon Peres en unes eleccions primàries, i fou electeelegit candidat a Primer Ministre pel Partit Laborista, al qual brindà una contundent victòria electoral, la primera en 18 anys. Rabbín assumí el seu segon període com a Primer Ministre d'Israel el [[13 de juliol]] de [[1992]], als 70 anys, alhora que mantenia la cartera de Defensa. Tot i la seva llarga rivalitat, nomenà Peres ministre d'Afers Exteriors, qui decidí revifar les [[converses de Madrid]] per mitjà de negociacions secretes a [[Oslo]], primer entre intel·lectuals israelians i membres de l'OAP ([[Organització per a l'Alliberament de Palestina]]), i posteriorment amb la intervenció de representants israelians oficials encapçalats pel mateix ministre d'Exteriors.
 
Peres va aconseguir convèncer Rabbín per superar la seva natural aversió al líder de l'OAP, [[Iàssir Arafat]], a qui considerava cap d'una banda [[terrorisme|terrorista]]. Amb gran dosi de pragmatisme i amb l'aval dels Estats Units, va acceptar les negociacions secretes d'Oslo, que conduïren als [[acords d'Oslo]] signats a Washington el [[13 de setembre]] de [[1993]]. Posteriorment, Arafat tornà a [[Gaza]] com a titular d'un govern autònom amb [[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|autoritat inicialment sobre la Franja de Gaza]] i [[Jericó]], que posteriorment aniria estenent-se a altres territoris de [[Cisjordània]]. Rabbín signà també el tractat de pau assolit amb el rei Hussein de [[Jordània]], el [[26 de setembre]] de [[1994]]. Els seus esforços foren reconeguts amb la concessió, junt amb Iàssir Arafat i Ximon Peres, del [[Premi Nobel de la Pau]] l'any 1994, i el [[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]] del mateix any, conjuntament amb Arafat. Un dels efectes col·laterals del procés de [[pau]] fou la reconciliació entre Rabbín i Peres, que passaren a ser confidents i íntims col·laboradors.