Canadà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - foren electes com + foren elegits com |
|||
Línia 102:
}}</ref> Sota els governs liberals successius de [[Lester B. Pearson]] i [[Pierre Trudeau]], emergí una nova identitat canadenca. El Canadà adoptà la seva actual [[bandera del Canadà|bandera de la fulla d'auró]] el [[1965]]. Com a resposta a un moviment francòfon més assertiu al Quebec, el govern federal es tornà oficialment en un govern bilingüe amb l'aprovació de les Actes de les Llengües Oficials del 1969. Les lleis no discriminatòries d'immigració foren introduïdes el 1967 i el 1976, i el multiculturalisme oficial fou introduït el 1971, amb la qual cosa hi immigraren un gran nombre de no europeus que canviaren el rostre del país. Els programes socialdemòcrates, com ara la [[Medicare (Canadà)|seguretat social universal]], el [[Plan de Pensions del Canadà]], els [[Préstecs a Estudiants del Canadà]], l'[[Agència de la Inversió Estrangera del Canadà|Agència de la Inversió Estrangera]] i el [[Programa d'Energia Nacional]], foren establerts durant les dècades de 1960 i 1970; els governs provincials, en especial el Quebec i Alberta s'oposaren a algunes d'aquestes, ja que les consideraven una intervenció en llurs jurisdiccions. Finalment, els congressos constitucionals, encapçalats pel primer ministre Trudeau finalitzaren amb la creació de la constitució i la Carta dels Drets i Llibertats basada en els drets individuals.
El Quebec tingué una sèrie de canvis econòmics i socials profunds durant la [[Revolució Silenciosa]] de 1960. Els [[nacionalisme quebequès|nacionalistes quebequesos]], sota el lideratge de [[Jean Lesage]], començaren a demanar major autonomia.<ref name = "QR">{{ref-web|cognom= Bélanger|nom= Claude |editor= Marionopolis College, Montreal |url= http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/events/quiet.htm |títol= Quiet Revolution|obra= Quebec History |data= 2000-08-03 |consulta= 2008}}</ref> El [[Front d'alliberació del Quebec]] inicià la [[Crisi d'Octubre]] el 1970, amb atemptats i segrests, amb els quals demanaven la independència del Quebec. El [[Partit Quebequès]], més moderat, de [[René Lévesque]], arribà al poder el 1976 i organitzà un [[referèndum]] per crear una associació de sobirania del Quebec el 1980, que no reeixí. Els esforços del Partit Progressiu Conservatiu del Canadà, sota el govern de [[Brian Mulroney]], per reconèixer el Quebec constitucionalment com a "societat distinta" amb l'[[Acord de Meech Lake]] es col·lapsaren el 1989. Les tensions regionals causades pel debat constitucionals, enfortiren els petits partits regionalistes, el [[Bloc Quebequès]] i el [[Partit Reformista del Canadà|Partit Reformista]] que relegaren els conservadors-progressistes a la cinquena posició en les eleccions federals canadenques de 1993. Un altre referèndum el 1995 rebutjà la independència del Quebec per un marge molt estret de només el 50,6% en contra.<ref name="dickinson">{{ref-llibre |nom= John Alexander |cognom=Dickinson |coautors=Young, Brian |any=2003 |títol=A Short History of Quebec |editorial=McGill-Queen's University Press |edició=3a ed.|lloc= Montreal |isbn= 0-7735-2450-9}}</ref> El 1997, la [[Cort Suprema de Justícia del Canadà|Cort Suprema de Justícia]] declarà que la secessió unilateral d'una província és inconstitucional, i el govern liberal de [[Jean Chrétien]] aprovà l'[[Acta de la Claredat]] que estableix els termes d'una secessió negociada.<ref name="dickinson" /> El Partit Reformista s'expandí i es convertí en l'[[Aliança Canadenca]] i s'uní amb els conservadors-progressistes per formar el [[Partit conservador del Canadà]] el 2003. Els conservadors foren
|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20061206004618/http://www.cbc.ca/canada/story/2006/11/22/harper-quebec.html|arxiudata=2006-12-06}}</ref>
| |||