Diferència entre revisions de la pàgina «Sper»

20 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, de A → d'A, segle IX → {{segle|IX}}, segle VIII → {{segle|VIII}}, segle VII → {{segle|VII}} , segle VI → {{segle|VI}} , segle IV → {{segle|IV}} AWB
m (LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals)
m (Canvis menors, neteja, replaced: de I → d'I, de A → d'A, segle IX → {{segle|IX}}, segle VIII → {{segle|VIII}}, segle VII → {{segle|VII}} , segle VI → {{segle|VI}} , segle IV → {{segle|IV}} AWB)
'''Sper''' o '''Speri''' fou una [[senyoria]] armènia (vers {{segle |IV}} a VI) i després [[principat]] armeni el [[837]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagratuni]] dins del [[regne d'Armènia]] quedant en mans dels [[bizantins]] amb la partició del país amb els [[perses]] el 387; el poder dels senyors feudals va ser abolit el 539, passant a ser part del territori bizantí la resta del {{segle |VI}} i gran part del VII, i després va passar al califat a la part final del {{segle |VII}} i tot el {{segle |VIII}}. Al {{segle |IX}}, any 837, es va formar un principat armeni de frontera inicialment sota protecció bizantina, però després actuant pel seu compte; posteriorment va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Fou evacuada el [[1071]] després de la derrota grega a la [[batalla de Manazkert]]. El seu centre era la fortalesa de d'Ispiri, actualment [[Ispir]].
 
==Història==
Les restriccions a l'autoritat dels ''nakharars'' i l'increment de les taxes va provocar les primeres revoltes. Al districte de Karin hi dominava la darrera descendència dels [[Arshakuni]], descendents segurament dels [[arsàcides]], entre els quals Hovhan i el seu fill Artavan eren els més destacats. Tenien de veïns als Bagratuni de Sper i als Mamikonian de [[Taiq]]. Aquests tres ''nakharars'' van combinar forces per fomentar revoltes (537-539). El moviment es va iniciar a Sper amb l'assassinat del príncep Hamazasp Bagratuni de Sper pel procònsol bizantí; les tres famílies van massacrar a tots els soldats grecs de l'Armènia Occidental i van expulsar tots els bizantins de la regió; però l'exèrcit bizantí es va presentar amb moltes forces i va sufocar la revolta; molts ''nakharars'' armenis foren executats o exiliats; el càstig imperial fou tan dur que els caps armenis ja no van recuperar el poder militar en aquell territori. El [[591]] a més a més el poder bizantí es va estendre notablement a l'est quan el nou rei persa, imposat pels bizantins, li va cedir la major part de l'antiga [[Persarmènia]], i encara que al cap de pocs anys els perses la van reconquerir, el 628 la pau assignava la major part d'Armènia a Bizanci. En aquests anys el segon fill de la família té dret a una part de l'herència i les senyories comencen a fraccionar-se.
 
Les primeres incursions musulmanes serioses a la regió de Sper foren posteriors al 652, però de fet va caure en mans del califat trenta anys després, quan els bizantins van deixar de defensar el país. Les regions del [[Taiq]], [[Gugarq]] i la conca del [[riu Fasis]] romanien encara en poder dels bizantins igual que el [[Lazistan]] i el litoral del [[Pont Euxí]] ([[Mar Negra]]). La religió dels invasors es va difondre ràpidament, però quedaven illes cristianes a les regions muntanyoses al nord del riu [[Araxes]] fins a Sper, [[Kars]] i [[Artvin]], on els ''nakharars'' armenis defensaven els castells construïts en pics inaccessibles oferint refugi a la població rural de la zona en cas de problemes; en general doncs a la plana van dominar els musulmans però les muntanyes romanien cristianes i armeno-bizantines.
 
Els bizantins van envair Armènia el [[837]] però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat a la zona de frontera, com a príncep de Sper (avui [[Ispir]]) a un protegit seu, [[Aixot de Sper|Ashot Bagratuni]] fill de Shapuh Bagratuni (o Sapuh † 824), príncep de [[Taiq]] (el germà d'[[Ashot I Msaker]]), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd
 
Ashot o [[Aixot de Sper]] va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quan ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare va fer la guerra als bizantins. Tenia a l'oest a l'emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats seus i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus béns i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen [[Ardzruni]], fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] ''[[ostikan]]'' d'[[Armènia]] al [[Vaspurakan]] (abans d'arribar a Sper va passar buscant refugi pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes a la població grega, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de d'Aramaniak (prop de l'actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar amb l'ajut de Gurgen, però Galabar, per por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als quals va tornar Aramaniak.
 
Posteriorment al segle X, quan la branca dels bagràtides originada en Vasak i [[Adarnases I de Tao|Adarnases]] es va estendre pel [[Taiq]] i cap al sud-oest, va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Sper va restar sota influència bizantina fins al [[1071]] quan els grecs foren derrotats decisivament a la batalla de Manzikert i van haver d'abandonar quasi tota Àsia Menor excepte algunes ciutats i les zones costaneres, passant llavors als [[seljúcides]]. Fou ocupada pels [[Geòrgia|georgians]] el [[1123]].
Ipsir va caure en mans dels [[otomans]] cap al 1530 i des de llavors va formar part de l'[[Imperi Otomà]] i després de la moderna república de [[Turquia]].
 
== Bibliografia ==
* {{hg}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Gazetteer/Places/Asia/Armenia/_Texts/KURARM/22*.html Història d'Armènia per Vahan M. Kurkjian]
 
{{cal coor}}
328.545

modificacions