Basílica del Sant Sepulcre: diferència entre les revisions

La '''basílica del Sant Sepulcre''' és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat [[Gòlgota]] (de l'[[arameu]] ''Golgotha'', '[[calavera]]'), on segons els [[Evangelis]] s'esdevingué la [[crucifixió de Crist]]. Està ubicada dins de la [[centre històric|ciutat vella]] de [[Jerusalem]], a la línia de confluència entre la Jerusalem oriental ([[àrabs|àrab]]) i l'occidental ([[jueus|jueva]]). Hi ha soterrats alguns dels [[reis de Jerusalem|reis cristians]] que van regnar a Jerusalem entre [[1100]] i [[1186]]: [[Balduí I de Jerusalem|Balduí I]], [[Balduí II de Jerusalem|Balduí II]], [[Balduí III de Jerusalem|Balduí III]], [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]] i [[Balduí V de Jerusalem|Balduí V]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.229|llengua= castellà| consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>

Des de l'època dels croats, els jardins i l'edifici del Sant Sepulcre van ser propietat de les tres principals denominacions del [[cristianisme]]: l'[[Església Ortodoxa|ortodoxa grega]], l'[[Església Apostòlica Armènia|ortodoxa armènia]] i [[Església Catòlica Romana|catòlics romans]]. Altres comunitats com [[Església Ortodoxa Copta| ortodoxa copta]], l'[[Església Ortodoxa Etíop|ortodoxa etiòpica]] i l'[[Església Ortodoxa Siríaca|ortodoxa siríaca]], també posseeixen uns certs drets i petites propietats dins o properes de l'edifici. Els drets i privilegis de totes aquestes comunitats estan protegits per l{{'}}''statu quo'' de [[Terra Santa]] (1852), tal com es va garantir a l'article LXII del [[Tractat de Berlín (1878)]].

El lloc del Sant Sepulcre, originàriament la tomba buida de Jesús, va ser sempre venerada pels cristians.

Al [[Concili de Nicea I]] d'any 325, el bisbe [[Macari I de Jerusalem]], va demanar a l'emperador [[Constantí I el Gran]] que manés destruir els temples pagans de la [[Terra Santa]].<ref> Giorgio Bernardelli, ''Avvenire'', 4 d'abril de 2010.</ref> Constantí va ordenar que el lloc sagrat fos excavat i tret novament a la llum (325-326) i va encarregar a Macari la construcció d'una església al mateix lloc. L'edifici va ser conegut com la «Basílica de Constantí». [[Sòcrates Escolàstic]] (nascut el 380), a la seva ''Història Eclesiàstica'' dóna una descripció completa de la descoberta -que va ser recollit més tard per [[Sozomen]] i [[Teodoret]]- i recalca el paper que va desempenyorar en l'excavació i la construcció del nou temple la mare de Constantí I, [[Elena de Constantinoble]], a la qual se li ha assignat la descoberta de la [[Veracreu]].

*una església circular, nomenada [[Anàstasi]] (resurrecció) que contenia la resta de la gruta que Elena i Macari havien identificat com el lloc de la sepultura de Jesus.

L'Anàstasi i el ''martyrium'' van ser inaugurats el 14 de setembre del 335, amb ocasió de la festa de l'Exaltació de la Creu.<ref>Eusebio, ''De Vita Costantini''</ref> La roca circumdant va ser excavada i la tomba va ser incorporada en una estructura nomenada [[edicle]] (en [[llatí]]: ''aediculum'' petit edifici) en el centre de la rotonda. La [[cúpula]] de la rotonda es va completar a la fi del {{segle |IV}}, en substitució a l'[[ambulatori]] que havia envoltat el Sepulcre.

El 1048, després d'un acord entre [[El Caire]] i [[Constantinoble]], una sèrie de petites capelles es van construir per l'emperador [[Constantí IX]]. El treball havia de seguir les estrictes condicions imposades per l'[[Imam]] [[fatimita]]. Els llocs reconstruïts van ser conquerits pels cavallers de la [[Primera Croada]] el 15 de juliol de 1099.

La primera croada va ser com un «pelegrinatge armat», en què cap croat podia considerar acabat el viatge sense haver pregat com a pelegrí davant el Sant Sepulcre. El cap dels croats, [[Godofreu de Bouillon]], es va convertir enesdevenir el primer monarca del [[Regne de Jerusalem]], va decidir que no utilitzaria el títol de «rei», i es va declarar ''Advocatus Sancti Sepulchri'', «Protector (o defensor) del Sant Sepulcre». El cronista [[Guillem de Tir]], dóna com data de la reconstrucció a mitjan segle XII, quan els croats van començar a restaurar l'església en [[arquitectura romànica|estil romànic]] i van afegir l'edificació d'un campanar. Aquestes renovacions van unificar els llocs sants i es van completar durant el regnat de la reina [[Melisenda de Jerusalem|Melisenda]] el 1149. L'església es va convertir enesdevenir la seu del primer patriarca llatí i va ser també la seu del ''[[scriptorium]]'' del regne.

[[Fitxer:Floorplan of the CotHS.JPG|thumb|leftesquerra|Planta de la basílica després del foc de l'any 1808]]

L'església, juntament amb la resta de la ciutat va ser capturada per [[Saladí]] el 1187, encara que el tractat signat després de la [[Tercera Croada]] va permetre als pelegrins cristians continuar visitant el lloc. L'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] va reconquistar la ciutat i l'església amb un tractat del {{segle |XIII}}, quan ell pròpiament havia estat [[excomunicat]] pel papa, amb el curiós resultat que l'església més santa de la cristiandat estava en entredit. Tant la ciutat com l'església van ser conquerits i fortament saquejats per la [[Dinastia Anuixtigínida]] el 1244.