Anna Kuliscioff: diferència entre les revisions

Al [[1898]] és arrestada amb l'acusació de [[reat]] d'opinió i subversió. Després d'uns quants mesos és alliberada per indult. Va elaborar una llei de tutela del [[treball infantil]] i del femení que presentada pel [[Partit Socialista Italià]] al [[Parlament italià|Parlament d'Itàlia]], va ser aprovada en [[1902]] com a llei Carcano, nº 242.<ref>{{Ref-web|url=http://www.mami.org/altrepag/legital.html#Carcano|títol=La storia della legislazione italiana a protezione delle lavoratrici madri che allattano|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Movimento Allattamento Materno Italiano|data=}}</ref>[[Fitxer:Anna_Kuliscioff_c_1907.jpg|thumb|Retrat de Kulishova, 19 de gener de [[1907]].|esquerra]]En aquests anys, més precisament al 1904, la seva filla Andreina es va casar amb Luigi Gavazzi, provinent d'una important dinastia d'emprenedors tèxtils, ''"un jove bo'' - són paraules d'Ana al pare de Andreina, Andrea Costa, en una carta del 27 de març de [[1904]] -, ''simpàtic, voluntariós, treballador... i enamorat com vaig veure a pocs joves que siguin capaços d'estar-ho"'', que, no obstant això, forma part, continua Anna - ''"del parentíu més negre del conservadorisme milanès"''. La filla de dos autèntics revolucionaris [[Ateisme|ateus]] havia abraçat la fe, per la qual cosa l'Anna comenta ''"Volgut Andrea, sì, tens raó, és una gran malenconia haver de convèncer-se que nosaltres no som els nostres fills... la nostra filla no té ni l'ànima rebel ni el temperament combatiu... Ninetta (Andreina) no és a la nostra imatge"''. Dos fills de Andreina serien religiosos, un abat del [[Orde de Sant Benet|monestir benedictino]] de Subiaco i l'altra germana [[Carmelites descalços|carmelita descalça]].

 

 

Va morir a [[Milà]] en [[1925]]. Durant el funeral, alguns feixistes es van enfrontar a les carrosses del festeig fúnebre. En el seu honor a Milà va ser constituïda la ''Fundació Anna Kulishova'',<ref>{{Ref-web|url=http://www.fondazioneannakuliscioff.it/|títol=Dallo Statuto della Fondazione Anna Kuliscioff|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Fondazione ANNA KULISCIOFF|data=}}</ref> que té una biblioteca de 35.000 volums i opuscles donats per [[Giulio Polotti]] tots dedicats a la història del [[Socialisme]], a més d'un carrer a l'àrea de [[Bisceglie]]. Sota els pòrtics que donen entrada a la [[Galeries Víctor Manuel II|Galleria Vittorio Emanuele]], hi ha una placa que recorda la seva estada a Milà, juntament amb Filippo Turati.