|
Entretant, va estar lligada sentimentalment a [[Filippo Turati]], acompanyada sempre per la seva filla Andreina. El saló de la seva casa milanesa es va convertir en la redacció de ''[[Crítica social]]'', la revista del socialisme italià, que Ana dirigeix des de [[1891]], i va ser freqüentat pels principals intel·lectuals de l'època, com [[Luigi Majno]], [[Ersilia Majno Bronzini]] i [[Ada Negri]].
AlEl [[1898]] és arrestada amb l'acusació de [[reat]] d'opinió i subversió. Després d'uns quants mesos és alliberada per indult. Va elaborar una llei de tutela del [[treball infantil]] i del femení que presentada pel [[Partit Socialista Italià]] al [[Parlament italià|Parlament d'Itàlia]], va ser aprovada en [[1902]] com a llei Carcano, nº 242.<ref>{{Ref-web|url=http://www.mami.org/altrepag/legital.html#Carcano|títol=La storia della legislazione italiana a protezione delle lavoratrici madri che allattano|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Movimento Allattamento Materno Italiano|data=}}</ref>[[Fitxer:Anna_Kuliscioff_c_1907.jpg|thumb|Retrat de Kulishova, 19 de gener de [[1907]].|esquerra]]En aquests anys, més precisament al 1904, la seva filla Andreina es va casar amb Luigi Gavazzi, provinent d'una important dinastia d'emprenedors tèxtils, ''"un jove bo'' - són paraules d'Ana al pare de Andreina, Andrea Costa, en una carta del 27 de març de [[1904]] -, ''simpàtic, voluntariós, treballador... i enamorat com vaig veure a pocs joves que siguin capaços d'estar-ho"'', que, no obstant això, forma part, continua Anna - ''"del parentíu més negre del conservadorisme milanès"''. La filla de dos autèntics revolucionaris [[Ateisme|ateus]] havia abraçat la fe, per la qual cosa l'Anna comenta ''"Volgut Andrea, sì, tens raó, és una gran malenconia haver de convèncer-se que nosaltres no som els nostres fills... la nostra filla no té ni l'ànima rebel ni el temperament combatiu... Ninetta (Andreina) no és a la nostra imatge"''. Dos fills de Andreina serien religiosos, un abat del [[Orde de Sant Benet|monestir benedictino]] de Subiaco i l'altra germana [[Carmelites descalços|carmelita descalça]].
'''Anna Kulishova''', juntament amb la sindicalista [[Maria Goia]], va formar part activa de la lluita per l'extensió del vot a les dones fundant-se el [[1911]], amb la seva iniciativa, el Comitè Socialista pel [[sufragi femení]]. A l'any següent, una llei de [[Giovanni Giolitti]] sobre la institució del [[sufragi universal]] masculí, que estenia entre d'altres el vot als analfabets que haguessin complert els trenta anys, però continuava excloent a les dones del dret al vot. Per a l'Anna es va iniciar un període d'enfonsament, en el qual també va perdre el contacte amb Turati.
|
