[[Fitxer:Index Librorum Prohibitorum 1.jpg|thumb|Frontis de l'edició de l‘''Index'' de 1564]]
La primera edició de l'''Index'' es va publicar a [[Roma]] alel 1559 per el papa [[Pius V]] i la darrera el 1948 per [[Pius XII]]. Va ser abolit definitivament el [[1966]]. La [[censura]] de títols incloïa llibres científics, escrits teològics, però també obres de ficció. La prohibició podia afectar una obra concreta o tota la producció de l'autor.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Llovet|nom = Jordi|article = Index librorum prohibitorum: els vostres clàssics|publicació = El País|url = http://elpais.com/diario/2007/06/07/quaderncat/1181177124_850215.html|data = 7 de juny del 2007|pàgines = }}</ref> L'Església va sentir la necessitat de controlar tot el que es publicava, des que la impressió va començar a facilitar la difusió de llibres fora de l'espai tancat de les biblioteques de les abadies i capítols.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Moreno|nom = Ampara|títol = Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya ex-cèntrica, plural i interactiva|url = |edició = |llengua = |data = 1999| editorial = Universitat Autònoma de Barcelona|lloc = Barcelona|pàgines = 28|isbn = 9788449015717}}</ref>
Alguns exemples notables d'escriptors inclosos en la llista són: [[Epicur]], [[Isaac Newton]], [[Nicolau Copèrnic]], [[René Descartes]], [[Gustave Flaubert]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Giordano Bruno]] o [[Thomas Hobbes]], [[Nikos Kazantzakis]] entre d'altres. L'elecció dels autors i la persecució dels qui difonien o llegien obres prohibides anava a càrrec de la [[Inquisició]], dins les seves tasques per a protegir la fe.
