Aida (Verdi): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la bòveda, + la volta, |
m bot: - voce I'Etiope ardisca'' + voce l'etiope ardisca'' |
||
Línia 82:
''Escena 1: Un saló al palau del Rei; a través de la porta es veuen les piràmides i els temples de Memfis''
Rafmfis, el màxim sacerdot d'Egipte, li diu al jove guerrer Radamès que la guerra amb els etíopes sembla inevitable i Radamès expressa la seva esperança de ser elegit com a comandant egipci. (Ramfis, Radamès: ''Si, corre voce
Radamès somia en obtenir la victòria al camp de batalla així com la d’Aïda, l’esclava etíop que estima en secret. Canta “Celeste Aida”, en el recitatiu del qual «se quel guerrier io fossi» escoltem al militar que espera ser designat cabdill del seu poble en la guerra contra els etíops. Després s’expressa com a enamorat: la glòria que anhela li servirà per coronar a Aïda i pujar-la a «un tron al costat del sol». Amb aquestes paraules acaba el tenor una difícil ària, que porta la seva veu en tres ocasions al Si bemoll agut. El fet que l’últim d’aquests s’hagi de cantar pianíssimo i tot just acabat de sortir a escena amb la gola freda fa que sigui una de les àries més temudes pels tenors. De fet, el famós tenor francès Roberto Alagna va ser escridassat a La Scala de Milà després d’interpretar aquesta cèlebre ària.
| |||