Sext Juli Frontí: diferència entre les revisions

No sembla que Domènec pogués complir la demanda reial, si més no personalment, perquè la traducció catalana que se'n conserva és anònima. El manuscrit, datable en la segona meitat del [[segle XIV]], denota, però, l'interès d'aquells cercles cavallerescos per l'obra, ja que l'[[heràldica]] que porta indica que va ser copiat per a un [[vescomtat d'Illa|vescomte d'Illa i de Canet]], possiblement Andreu de Fenollet ([[1353]]-[[1387]]), molt vinculat al monarca i al seu hereu [[Joan I el Caçador|Joan]]. Els lectors catalans dels segles XIV i XV llegien la seva obra en català i «els apreciaven tant que els veien com uns mestres de cavalleria que havien concebut en Il'antigor les seves obres per a subvenir a les necessitats de les guerres que ells estaven fent.»{{Sfn|Badia|any = 1984|p = 192}}