La reconstrucció de la ciutat es va portar a terme en l'antic nucli original i a l'est del mateix. El període romà va ser molt afavoridor per a la ciutat. La Calagurris inicial va obtenir el títol de ''Nassica'' en l'any 171 abans de Crist. Li va ser atorgat per [[Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)|Publi Corneli Escipió Nasica]]. [[Juli Cèsar]] li va afegir el de ''Iulia'' poc temps després de la seva conquesta, a mitjan segle I abans de Crist. Tal era la fama dels seus guerrers que August formo una guàrdia personal amb soldats procedent de Calagurris. Va obtenir el títol de '''''municipium civium Romanorum''''' que atorgava als seus habitants la ciutadania romana. L'extensió de la ciutat va transcendir les seves muralles, situades sobre el turó que domina la vega, i va obligar a la construcció d'alguns edificis públics, com el circ, fora d'elles, el circ se situava en el que avui és el passeig del Mercadal, com qualsevol ciutat romana rellevant tenia tots els serveis necessaris, temples, fòrums, termes, teatres, amfiteatre... Va ser seu d'administració de justícia i va encunyar moneda almenys en tres períodes històrics, en les guerres Sertorianes, en el regnat d'[[August]] i [[Tiberi]] i en època visigòtica sota el regnat de [[Suintila]].
La primera notícia de l'establiment del cristianisme a Calahorra es té en referència al martiri dels seus patrons, sant [[Emeteri de Calahorra|Emeteri]] i sant [[Celdoni de Calahorra|Celdoni]] que van ser legionaris romans qqque van ser decapitats per abraçar el cristiannisme. La llegenda conta que van llençar els seus caps al riu Ebre i que aquests, en comptes de ser arrossegades pel corrent van ascendir riu amunt. El martiri d'aquests soldats de les legions romanes va succeir cap a l'any [[300]] després de Crist i es creu que va succeir en el lloc on ara s'aixeca la Catedral de Santa María.
