Obre el menú principal

Canvis

177 octets eliminats ,  fa 3 anys
El [[desembre]] del [[1134]] el rei lleonès entrà a [[Saragossa]] com a rei i senyor; allí hi confirmà les concessions dels antics reis d'Aragó.<ref>Arxiu Jaume I: [http://www.jaumeprimer.uji.es/cgi-bin/arxiu.php?noriginal=000755 Alfons VII de Lleó confirma els furs i usatges dels infançons i barons d'Aragó, atorgats pel rei Pere I d'Aragó]</ref> Antonio Ubieto sosté la hipòtesi que la invasió castellano-lleonesa podria haver estat fruit d'una petició d'auxili feta pel bisbe García de Majones, i que la presència d'[[Alfons VII de Lleó]] durant el nadal del [[1134]]-[[1135]] suposava ''"el fracàs per a l'establiment d'una monarquia teocràtica al regne d'Aragó"''.<ref name="UBIETO-114">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], Las relaciones de Ramiro II con Alfonso VII de Castilla pàg. 114; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=127&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> El rei lleonès convocà a [[Saragossa]] a gran quantitat de prohoms, àdhuc alguns que havien estat amb Ramir II d'Aragó; d'entre els conocats hi destaquen el comte de Barcelona i cunyat del rei lleonès [[Ramon Berenguer IV de Barcelona|Ramon Berenguer IV]], el comte d'Urgell i senyor de [[Bolea]] [[Ermengol VI d'Urgell|Ermengol VI]], el comte de Tolosa i cosí del rei lleonès [[Alfons Jordà]], el comte de Foix [[Roger III de Foix]], el comte de Pallars [[Artau III de Pallars Sobirà|Artau III]], el comte de Comenge [[Bernat II de Comenge|Bernat II]], el comte Rodrigo González i el senyor de Montpeller [[Guilhèm VI de Montpeller|Guilhèm VI]].<ref name="ZURITA"/>
 
=== Aliances ===
=== L'''Afillatura'' entre rei dels aragonesos Ramir Sanxes, i el rei dels navarresos Garcia Ramires ===
{{principal|Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)}}
A finals de [[desembre]] del [[1134]], tres mesos després de la mort del rei Alfons, la situació política a la qual s'enfrontava el rei Ramir era extremadament delicada; mancat de suport, tan sols havia aconseguit el reconeixement del [[Regne d'Aragó]], que l'havia proclamat rei [[Ramir II d'Aragó]], mentre que el [[Regne de Pamplona]] havia proclamat rei a [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]] i el [[Regne de Saragossa]] havia estat envaït per les tropes lleoneses d'[[Alfons VII de Lleó]]. A més i per la seva condició eclesial, el bisbe Ramir no podia contrare matrimoni i engendrar un successor. Davant d'aquesta tessitura, el Bisbe Ramir optà per aliar-se amb [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]] i poder fer front a [[Alfons VII de Lleó]].
Anà fins [[Pradilla]] amb els prelats i ricshòmens que li eren fidels, on es reuní una delegació d'ambdues parts: dels aragonesos el cavaller Cajal, Férriz de Huesca i [[Pero d'Atarés]]; dels navarressos Ladrón Íñiguez Vélez, Guillén Aznar d'Oteyza, i Ximeno Aznar de Torres.<ref name="ZURITA"/> Es reconegueren les fronteres del [[Regne de Pamplona]] amb les del [[Regne d'Aragó]] i després, el [[gener]] del [[1135]], es segellà el pacte entre ambdós bàndols amb l'[[Afillatura de San Andrián de Vadoluengo (1135)]], mitjançant la qual els proclamats reis Ramir II d'Aragó i rei Garcia V de Pamplona s'afillaven mútuament, acordant que el que sobrevisqués més temps heretaria les possessions del difunt. Després del pacte amb el navarrès, el rei Ramir II es refugià al castell de Montclús, a les muntanyes del Sobrarbe, on signava com a rei d'Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, tenint com a vassal a [[Garcia V de Navarra|Garcia Remírez]], a qui reconeixia com a rei de Pamplona.<ref name="ZURITA"/>
 
=== L'aliança entre el rei Alfons VII de Lleó i el rei Garcia Ramires de Pamplona ===
La reacció d'[[Alfons VII de Lleó]] no es féu esperar i davant de l'aliança navarro-aragonesa el rei [[Alfons VII de Lleó]] oferí a Garcia V de Pamplona una nova aliança contra Ramir II d'Aragó, mitjançant la qual el rei lleonès li oferia la ciutat de [[Saragossa]] en vassallatge.<ref name="UBIETO-127">[[#UBIETO|Ubieto Arteta]], La reacción de Alfonso VII y García Ramírez, pàg. 127; [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=150&path=1457&forma=&config_zoom=N&presentacion=pagina Creación i desarrollo de la Corona de Aragón]</ref> Aquest fet povocà que el [[maig]] del [[1135]] el navarrès trenqués el pacte amb Ramir II d'Aragó, l'Afillatura quedés sense efecte, i es reprengués la guerra fronterera entre aragonesos i navarresos. Havent consolidat la seva posició a Saragossa, el rei lleonès retornà als seus dominis, i el [[26 de maig]] del [[1135]] es féu coronar a la Catedral de Lleó, ''Imperator totius Hispaniae'' (Emperador de totes les Espanyes).
 
112.907

modificacions