Associació Wagneriana de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula d'organització}} |
m bot: - italianes'' de les mateixes, + italianes'' d'aquestes, |
||
Línia 44:
L'Associació trobà la seva primera seu estable al primer pis del Nº 31 del Carrer de la Canuda. Es conserva documentació fotogràfica de la sala de Música a la [[Biblioteca Nacional de Catalunya]], on s'observa la seva decoració [[modernisme català|modernista]], que comprenia una sèrie de [[litografia|litografies]] de l'artista alemany [[Franz Stassen]] il·lustratives de diferents escenes de [[Parsifal]] i [[Tristany i Isolda]]. Al fris superior s'ubicava la magnífica sèrie de plafons pintats per [[Adrià Gual]], de clara tendència [[simbolisme|simbolista]], amb paisatges i elements arquitectònics escenogràfics de diferents actes de [[Parsifal]] (6 llenços amb escenes com el camí del Grial o el castell i el jardí de Klingsor) i [[Tristany i Isolda]] (6 llenços amb escenes com el port de Cornualles o el lloc de trobada de Tristany i Isolda). La decoració creada per Gual, que incloïa també dos dibuixos d'àngels que emmarcaven les litografies de Stassen (''Àngel portant la llança de Longinos'' i ''Àngel portant el Sant Calze''), es pensava desapareguda, però, descoberta posteriorment, ha estat mostrada per primera vegada al públic en l'exposició ''Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l'Associació Wagneriana'', celebrada al [[Museu d'Història de Catalunya]] entre el 29 de maig i el 29 de setembre de 2013) amb motiu del Bicentenari de Wagner.
Durant els primers anys del [[segle XX]] aquesta [[entitat]] va ser molt activa, i una de les més vives. Posteriorment, va quedar diluïda en el florent moviment associatiu que propicià l’aparició d’altres entitats i en la creixent penetració d’estètiques allunyades o enfrontades al [[wagnerisme]]. Bona part dels promotors de la idea formaven part del consell de redacció de la revista [[Joventut (revista)|Joventut]], que fins a la seva dissolució l’any [[1906]], van crear un front actiu per defensar el [[wagnerisme]] i el rigor interpretatiu en qualsevol manifestació musical. L'activitat de l'Associació defensà apassionadament el respecte rigorós de les creacions wagnerianes, criticant el que anomenaven ''versions italianes''
L’entusiasme inicial i la feina que es va dur a terme entre [[1902]]-[[1906]] va anar decreixent, coincidint amb les acaballes de la revista ''[[Joventut (revista)|Joventut]]'', que va ser el major suport de l’Associació.<ref name="AVIÑOA"/> Analitzant l'activitat de l'Associació Wagneriana en aquesta primera etapa de màxima productivitat podem esmentar les següents empreses:
| |||