Cultiu microbiològic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - (p.ex. + (p. ex. |
m bot: - (p.ex.: + (p. ex.: |
||
Línia 31:
Els cultius microbians emprats en [[microbiologia clínica]] solen ser '''cultius tancats''', però en casos d'investigació o de microbiologia aplicada se solen fer '''cultius en continu'''. El cultiu tancat parteix d'una quantitat limitada de nutrients i segueix unes fases típiques en funció de l'estat fisiològic dels microorganismes. Quan s'inocula un cultiu els microorganismes de l'[[inòcul]] solen estar en una fase de repòs o baix nivell metabòlic. Així doncs, la primera fase o fase de latència que pot arribar a durar des d'alguns minuts fins a hores segons l'espècie durant la qual els microorganismes es "desperten" de la seva inactivitat reactivant internament el seu metabolisme. En aquesta fase pràcticament no hi ha divisió cel·lular i la quantitat de microorganismes per unitat de [[volum]] ([[Unitat formadora de colònies |ufc]]/ml) pràcticament no varia al llarg del temps. En un determinat moment s'entra a la fase exponencial on els microorganismes estan plenament activats i utilitzen massivament els nutrients del medi per a multiplicar-se. En aquesta segona fase el nombre de microorganismes per unitat de volum augmenta de forma [[creixement exponencial |exponencial]] al llarg del temps fins a esgotar els nutrients moment en què s'entra en la tercera fase o fase estacionària o d'altiplà (per la forma que adquireix el gràfic). En aquesta fase la quantitat de microorganismes viables per unitat de volum és màxima i roman estable durant un cert temps i els microorganismes tornen a un estat de latència fisiològica, deturant la seva multiplicació. Gradualment els microorganismes deixen de ser viables (no poden tornar a dividir-se) entrant en la darrera etapa del cultiu o fase de declivi.
Els '''cultius oberts''' o '''continus''' són una solució elegant per a mantenir un cultiu microbià en alguna d'aquestes fases del cultiu tancat. Al contrari que aquest últim el cultiu obert té una entrada i una sortida de volum líquid, de manera que el volum del contenidor on hi ha el cultiu, anomenat sovint [[bioreactor]] o fermentador, es manté constant. Així doncs el cultiu obert sempre es fa en medi líquid. L'addició d'un [[cabal hidràulic|flux]] constant de nou medi de cultiu permet que hi hagi nous nutrients a la seva disposició. Tanmateix la sortida de volum també representa una pèrdua de microorganismes viables pel que la velocitat del cabal que es pot aplicar abans de "rentar" el cultiu és directament proporcional a la velocitat a la que es pot dividir el microorganisme en les condicions de cultiu donades. Així doncs cabals alts faran que el cultiu estigui en fase exponencial mentre que velocitats baixes poden fer que el cultiu es trobi en fases estacionàries. Els cultius continus es fan servir per a l'obtenció industrial d'algun dels metabolits de rebuig (p. ex. producció de [[vinagre]] o [[antibiòtic]]s), o altres productes (obtenció d'[[insulina]]) o per la utilització de l'activitat microbiana (p. ex.: per al [[tractament d'aigües residuals]]).
== Vegeu també ==
| |||