Batalla de Verdun: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - i 21è. i + i 21è i |
m bot: - situació en les rodalies de + situació a la rodalia de |
||
Línia 35:
El front alemany, que des del nord de [[Compiègne]] seguia la direcció general oest-est, a Verdun s'inclinava vers el sud-est. Aquesta plaça podia considerar-se, per tant, com el pilar que servia de suport al front comprès entre els dos trams. Si s'aconseguia la demolició d'aquell suport, necessàriament s'ensorrarien els dos trams, obrint-se una esquerda que podria conduir a les planures de la [[Xampanya-Ardenes|Xampanya]], agafant del revés tota la línia enemiga. L'atac resultava difícil, doncs, a banda dels forts permanents de la plaça, s'havien construït nombrosos atrinxeraments, i, a més, Verdun es trobava embegut en el front, no poden, per tant, envoltar el primer sense trencar el segon, i abans que això es realitzés, era possible que arribessin reforços de tota mena; per últim, el terreny que l'envolta és molt trencat, havent-hi en aquest moltes altures separades per barrancs, que es presten a una defensa pas a pas.
El kronprinz, en uns articles publicats a final de [[desembre]] de [[1928]] en ''L'Illustration Française'', diu que si bé el [[pla Schlieffen]] (cap de l'Estat Major anterior a la guerra) consistia a derrotar els francesos en una batalla campal, no desatenia l'atac a Verdun, doncs comprenia sobradament que una plaça forta de tanta importància no podia quedar fora dels plans d'una campanya, i a tal efecte havia previst el reforç del 5è exèrcit amb cert nombre de divisions de reserva per recolzar l'ala dreta cobrint les dues ribes del Mosa en direcció a Verdun. La importància de la missió confiada aquest exèrcit resta demostrada amb tan sols recordar que es confià el seu comandament a l'hereu de la [[Corona]], el qual reconeix que el pla de Schlieffen, fruit d'un minuciós estudi havia estat <desgraciadament modificat>. El [[1914]] el 5è exèrcit no comptava amb aquestes divisions de reserva i hagué d'immobilitzar efectius que feren falta en la [[Batalla del Marne]].{{Cita|<Llavors, diu el kronprinz, verdaderament la sola existència de Verdun bastà, per salvar França.>}}El [[10 de setembre]] de 1914 els francesos es trobaren en una crítica situació
{{Cita|¡Aquell dia, exclama el kronprinz, el miracle del Marne salvà Verdun!.}}[[Erich von Falkenhayn]], cap de l'Estat Major de l'Exèrcit alemany, exposà en la seva obra ''Alt Comandament de l'Exèrcit alemany de 1914 a 1916'' els seus propòsits en el relatiu a l'atac a Verdun. Era precis assestar un gran cop a l'enemic més temible, a [[Anglaterra]]. La guerra submarina sense quarter no podia ser aplicada davant les amenaces dels neutrals i, sobretot, dels [[Estats Units]]; Tampoc era convenient atacar al seu exèrcit a [[Flandes]] per les condicions climatològiques i topogràfiques, desavantatjoses a l’hivern, i no hi havia més solució que acabar amb l'Exèrcit francès, que semblava al final del límit de resistència. Per això s'havia d'entaular la lluita en un sector que França es veiés obligada a defensar a tot cor, i Verdun constituïa l'objectiu més indicat. Aquest sector francès, pobre en línies de comunicació, estava envoltat per la part d'Alemanya per una rica xarxa de carreteres i vies fèrries que permetia la ràpida concentració de les hosts atacants. Les barrancades i boscos circumdants permetrien ocultar els preparatius. Ja no caldria ''guanyar'' la batalla i arribar a la conquesta de la plaça, ja que per impedir-ho i defensar-la l'Exèrcit francès es deixaria ''sagnar'' fins a l'última gota de sang i arribaria a l'esgotament. En una paraula, es posaria en marxa un potent dispositiu, especialment en material, que obraria a manera de ''sangonera'' i que exigiria un gran consum d'efectius.
| |||