Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

2 octets eliminats ,  fa 3 anys
m
bot: - per les rodalies de + per la rodalia de
(correcció)
m (bot: - per les rodalies de + per la rodalia de)
La vida operística parisenca del segle XIX era molt complexa; s'atorgava una espècia de primera categoria als espectacles que s'estrenaven a l'[[Opéra de Paris]], els quals s'ajustaven a una estricta normativa que depenia del nombre de protagonistes, del nombre i tipus d'escenes que desenvolupava, si posseïa cinc actes i si incloïa un [[ballet]], és a dir si pertanyien a la ''[[grand opéra]]''. Gounod va presentar el seu ''Faust'' al [[Théâtre Lyrique]] de París, un local que acceptava títols a mig camí entre la ''grand opéra'' i la més modesta ''[[opéra comique]]'', amb diàlegs parlats. La rigidesa de les normes de la primera i el caràcter popular de la segona va portar a alguns empresaris operístics a buscar una tercera via, i aquesta inquietud és el que va motivar la creació de teatres que estrenessin aquestes òperes intermèdies, encara que generalment eren iniciatives de curta volada. Amb l'arribada al poder de [[Napoleó III]] es va consolidar l'esmentat Théâtre Lyrique gràcies a empresaris àgils i eficaços, i entre les normes s'imposava que les òperes estrangeres es traduïssin al [[francès]].<ref name=Actual />
[[File:Caroline Carvalho as Marguerite in Faust by Gounod 1873 - Gallica.jpg|esquerra|thumb|Caroline Carvalho com a Marguerite (1873)]]
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinació sobre Gounod : «Jo havia llegit ''Faust'' l'any [[1838]]» - escriu a la seua autobiografia - «a l'edat de vint anys, i quan l'any [[1839]] vaig anar a Roma en rebre el [[Premi de Roma|gran premi]] de composició musical, com a pensionari de l'Acadèmia de França, vaig dur amb mi el ''Faust'' de Goethe, que no se separava de mi». Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de [[Capri]] i per lesla rodaliesrodalia de [[Nàpols]]. L'any [[1852]], un periòdic afirmava que el jove compositor treballava en una òpera sobre ''Faust''. No obstant això, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins a l'any [[1855]], quan Gounod va conèixer fortuïtament el llibretista Jules Barbier sota la influència de [[Léon Carvalho]], director del Théâtre Lyrique, qui li va acceptar el projecte.
 
El compositor tenia cert renom i gaudia de la protecció de la cantant [[Pauline Viardot]] (germana de la cèlebre [[Maria Malibran]]). Segurament va influir en què Carvalho li estrenés ''Faust'' comptant amb [[Caroline Miolan-Carvalho]], dona de l'empresari i ''prima donna'' famosa i capritxosa. Soprano lírica amb rivets de lleugera, Miolan-Carvalho agradava exhibir-se en àries amb molta ornamentació que exigia al compositor per al seu lluïment. Gounod va haver d'acontentar a les tres òperes que va escriure per a ella: ''Faust'', ''[[Mireille]]'' (1864) i ''[[Roméo et Juliette]]'' (1867); a ''Faust'' li escriuria la cèlebre ària de les joies.<ref name=Actual />
1.123.232

modificacions