Escola Anxaneta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 16559794 de 109.111.108.241 (Discussió)
{{Infotaula d'organització}}
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
<span lang="CA">L’[[escola]]</span><span lang="CA"> és actualment un centre públic d'educació infantil i primària de [[Mataró]] adscrita al Departament d’Ensenyament</span><ref>{{Ref-web|url = http://ensenyament.gencat.cat/ca|títol = Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref><span lang="CA"> de la [[Generalitat de Catalunya]]</span>. Es va posar en marxa el <span lang="CA">4 d’octubre de 1965 impulsada per un grup de pares que volia un ensenyament diferent, després s'incorporaria al [[CEPEPC]] i al mes de desembre de 1987 passaria a formar part de la xarxa d'escoles públiques.</span>
 
== <span lang="CA">Context històric</span> ==
<span lang="CA">Als anys 60, en ple règim franquista, l’educació era obligatòria i d’escoles n’hi havia de dos tipus: les religioses i les nacionals. Les primeres eren grans col·legis tradicionals on la gent amb possibilitats econòmiques portaven els seus fills per ser-hi instruïts. Les segones, eren una escola pública insuficient i de pocs recursos i qualitat que acollia els estrats econòmicament i culturalment més dèbils.</span>
 
<span lang="CA">Amb una ciutat amb gairebé 59.000 habitants (amb 30 anys havia augmentat el 100% la seva població), la situació escolar a [[Mataró]]</span><span lang="CA"> era especialment greu, dramàtica. Segons el [[Instituto Nacional de la Vivienda]]</span><span lang="CA">, feien falta a Mataró 70 classes per cobrir la demanda d’escolarització. Fet que suposà obrir 8 escoles des del 1964 fins a 1971, o el que és el mateix des d’inici dels seixanta fins a finals dels setanta es crearien 25 escoles a Mataró.</span>
 
== <span lang="CA">Fundació de l'Escola Anxaneta</span> ==
<span lang="CA">L’Anxaneta va néixer gràcies a la iniciativa privada i fou una escola ben diferent de les altres escoles de la ciutat, puix només cal veure com es trobava Mataró i la societat en aquell temps. A més, des dels inicis va voler ser un centre que oferia una alternativa pedagògica al fort adoctrinament religiós i/o polític que caracteritzaven les escoles d'aquest període franquista nacionalcatòlic. Per això de seguida va passar a formar part del moviment de renovació pedagògica que iniciaren, a mitjans dels anys seixanta, mestres, associacions i escoles a l'entorn de l'Associació de mestres Rosa Sensat. </span>
 
<span lang="CA">Davant la necessitat d'un ensenyament diferent i aprofitant el context històric-polític, en Joaquim Anson (que havia treballat a l'escola Sant Gregori) i en Pere Saleta plantejaren la possibilitat d'una nova escola a en Joaquim Montserrat i, després, a en Joan Masjuan. A aquest nucli de 4 aviat s'incorporaren en Josep Fradera i en Manuel Cusachs, formant així el grup fundador, també conegut com el "''grup dels sis''".</span>
 
Després de reunir-se de forma regular, cercar local i mestres, així com fer promoció per captar famílies i alumnes al projecte, finalment l'escola obre portes el 4 d'octubre de 1965 amb 28 infants inscrits.
 
<span lang="CA">Les primeres mestres de l’escola van ser la Margarida Colomer i Rovira (18 anys) i, algunes tardes a la setmana, la Mercè Montserrat i Bartra (17 anys).</span>
 
== <span lang="CA">La ubicació</span> ==
<span lang="CA">Buscant el primer local per ubicar-hi l’escola, les famílies fundadores es van adonar que no n’hi havia cap al barri de l’Havana i va ser aquí on es va centrar la recerca. Finalment es trobà un local al Passatge Garcia Oliver, conegut coma a “Can Serradures” que es va llogar per 2.000 [[Pesseta|pessetes]] de l’època. Un cop arranjat, l’aula comptà amb 30 cadires i 8 taules.</span>
 
<span lang="CA">L'any 1967, amb l’augment de nens es busca un nou espai i es compra un solar que té entrada pel carrer Sant Pere, 4, d’una extensió de 1.000 metres quadrats i amb una casa de pagès adaptable per fer-hi aules; el seu valor 1.000.000 de pessetes. El 18 de setembre de 1967 a les 9 del matí s’obrirà el barri blau i ja hi entraven a la nova escola els nens i nenes.</span>
 
<span lang="CA">El 1973 s’incorpora l’edifici del Camí Ral, 257, dins el qual s’adequa una nova aula al segon pis i una altra que servirà de menjador.</span>
 
<span lang="CA">L’estiu de 1975 s’amplien instal·lacions amb un nou edifici: la casa del carrer Sant Pere, 14, que també connecta amb la finca inicial.</span>
 
<span lang="CA">L'any 1980 s’enderroca la Masia inicial per fer-hi un edifici nou, que s'estrena el 1982 el nou edifici amb planta baixa i pis.</span>
 
<span lang="CA">Totes aquestes instal·lacions són el patrimoni físic que, el desembre de 1987, passa a mans de la Generalitat i de l'Ajuntament amb motiu del pas de l'escola a la xarxa de centres públics.</span>
 
<span lang="CA">El 1994 la Generalitat fusiona l'escola Anxaneta amb el CEIP Ravalet, passant a tenir - el nou centre - dos edificis ben separats: el del Camí Ral/carrer St Pere (Anxaneta) i del carrer Pascual Madoz, 22 (Ravalet) on s’ubicaran les aules de Parvulari i menjador. Aquesta situació provisional de dos edificis tan separats per a una mateixa escola s'allargarà durant 13 anys.</span> <span lang="CA">Després de moltes reivindicacions i promeses, la setmana santa de 2007, s'inaugura el nou edifici de l’escola Anxaneta ubicat a l’espai on antigament hi havia hagut les casernes de la Guàrdia Civil a la Plaça de l’Havana. Aquell mateix estiu, l'edifici del Camí Ral/Sant Pere passa a ser la ubicació provisional de dues escoles (l'escola de nova creació Montserrat Solà i l'escola d'adults Can Marfà) i el del c/ Madoz passa a ser l'edifici provisional de la nova escola Joan Coromines.</span>
 
== <span lang="CA">Servei de menjador</span> ==
<span lang="CA">El curs 1973-1974 es crea el servei de menjador escolar, donant un servei inicial
a 20 nens, que fins al 1978 va anar a càrrec d’en Manolo. Posteriorment fou portat per la Roser Riera i Llúcia Recto (1978-1981) i Pere Montells – servei de càtering (1981-1982). </span>
 
<span lang="CA">A causa dels problemes que creava el menjador per la manca d’instal·lacions
adequades, el cost del personal i l’escassa demanda es decidí rescindir contracte amb el càtering de Pere Montells i amb el personal auxiliar. La Maria Fontbona davant la disjuntiva de quedar-se a l’atur agafa el relleu convertint-se en autònoma i cuinera. D’aquesta manera afrontaria el repte amb col·laboració de Carme Diaz "Carmeta" i Núria Cusachs. Amb els anys, la Carme Diaz "Carmeta" i la Núria Cusachs agafarien el relleu de la Maria Fontbona i crearien l’empresa Macedònia SCP.</span>
 
== Xanet/a i les altres figures ==
Linha 65 ⟶ 66:
La gegantona és una nena que simbolitza la tradició marinera del  barri  de  l’Havana,  que  és  on  està  situada  l’escola.  Els cabells representen una mena de medusa i el vestit, pintat a mà, està ple de criatures del mar d’allò més divertides. Al coll porta  un  collaret  fet  de  petxines  i  perles.  La  presentació  en públic  de  la  gegantona  es  va  realitzar  el  dia  27  d’abril  de 2008 a la festa d’en Xanet-Xaneta, i es va decidir  el nom en votació  popular  entre  tots  els  nens  i  nenes  de  l’escola Anxaneta.
 
== <span lang="CA">Canvi d'escola privada a pública</span> ==
<span lang="CA">Amb la fi del règim i la vinguda de la [[democràcia]], la voluntat d’esdevenir en un futur una escola pública anà guanyant adeptes. </span>
 
<span lang="CA">Pel mes de gener de 1979 es constitueix legalment el [[Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana]]</span><span lang="CA"> ([[CEPEPC]]) qui al gener del 1981 hi formaven part 76 escoles, 4 d’elles del Maresme i una era l’Anxaneta.</span>
 
<span lang="CA">El 1982 es va començar a debatre dins els pares de l’escola la postura que
calia prendre davant de la disjuntiva de seguir essent una escola privada o bé adherir-se al col·lectiu que volia esdevenir una escola pública.</span>
 
<span lang="CA">L’any 1983 es va presentar al [[Parlament de Catalunya]]</span><span lang="CA"> un projecte de llei per a la integració en la xarxa d’escoles de la Generalitat de les escoles privades que ho volguessin. Finalment es va aprovar el 29 de juny d’aquell any.</span>
 
L'<span lang="CA">11 de Juliol la CEPEPC va fer una declaració favorable al respecte, tanmateix va anar passant el temps i algunes manifestacions i la llei no s’aplicava.</span>
 
<span lang="CA">Finalment, el 9 de desembre de 1987, amb la signatura del conveni d’integració de l’Anxaneta a la xarxa d’escoles públiques, deixaria doncs de ser escola privada per passar a ser pública.</span><ref name="Anxaneta 2007">{{ref-llibre|títol=Escola Anxaneta, Mataró 1965-1987: memòria d'una convicció|editorial=Associació pel llegat de l'Escola Privada Anxaneta|any=2007|url = http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/116167/146873}}</ref><ref name="Mataróescrit Anxaneta 1986">{{ref-publicació|cognom=Cusachs i Corredor|nom=Manuel|títol=Anxaneta: 20 anys de pedagogia activa|publicació=Mataróescrit núm.2|data=1986|pàgines=37}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Cusachs i Corredor|nom = Manuel|article = L'escola Anxaneta (1965): Una experiència entranyable|publicació = Arxiu de la història popular de la Roca del Vallès|url = http://www.laroca.cat/arxiumemoria/obres/5-4/5-4.pdf|data = Català|pàgines = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://escola-anxaneta.cat|títol = Lloc web de l'escola Anxaneta de Mataró|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.ampanxaneta.cat/|títol = Lloc web de l'Ampa de l'escola Anxaneta|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://www.youtube.com/watch?v=gIBm0UAr4qI|títol = Video: Viure i aprendre. Escola Anxaneta|consulta = |llengua = Català|editor = Producció de Clack per l'associació pel llegat de l'escola privada|data = }}</ref>
 
== La curiositat del nom ==