Escola Anxaneta: diferència entre les revisions

L’'''escola Anxaneta''' és actualment un centre públic d'educació infantil i primària de [[Mataró]] adscrita al Departament d’Ensenyament<ref>{{Ref-web|url = http://ensenyament.gencat.cat/ca|títol = Departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya|consulta = |llengua = Català|editor = |data = }}</ref> de la [[Generalitat de Catalunya]]. Es va posar en marxa el 4 d’octubre de 1965 impulsada per un grup de pares que volia un ensenyament diferent, després s'incorporaria al [[CEPEPC]] i al mes de desembre de 1987 passaria a formar part de la xarxa d'escoles públiques.

 

Als anys 60, en ple règim franquista, l’educació era obligatòria i d’escoles n’hi havia de dos tipus: les religioses i les nacionals. Les primeres eren grans col·legis tradicionals on la gent amb possibilitats econòmiques portaven els seus fills per ser-hi instruïts. Les segones, eren una escola pública insuficient i de pocs recursos i qualitat que acollia els estrats econòmicament i culturalment més dèbils.

 

Amb una ciutat amb gairebé 59.000 habitants (amb 30 anys havia augmentat el 100% la seva població), la situació escolar a [[Mataró]] era especialment greu, dramàtica. Segons el [[Instituto Nacional de la Vivienda]], feien falta a Mataró 70 classes per cobrir la demanda d’escolarització. Fet que suposà obrir 8 escoles des del 1964 fins a 1971, o el que és el mateix des d’inici dels seixanta fins a finals dels setanta es crearien 25 escoles a Mataró.

 

L’Anxaneta va néixer gràcies a la iniciativa privada i fou una escola ben diferent de les altres escoles de la ciutat, puix només cal veure com es trobava Mataró i la societat en aquell temps. A més, des dels inicis va voler ser un centre que oferia una alternativa pedagògica al fort adoctrinament religiós i/o polític que caracteritzaven les escoles d'aquest període franquista nacionalcatòlic. Per això de seguida va passar a formar part del moviment de renovació pedagògica que iniciaren, a mitjans dels anys seixanta, mestres, associacions i escoles a l'entorn de l'Associació de mestres Rosa Sensat.

 

Les primeres mestres de l’escola van ser la Margarida Colomer i Rovira (18 anys) i, algunes tardes a la setmana, la Mercè Montserrat i Bartra (17 anys).

 

Buscant el primer local per ubicar-hi l’escola, les famílies fundadores es van adonar que no n’hi havia cap al barri de l’Havana i va ser aquí on es va centrar la recerca. Finalment es trobà un local al Passatge Garcia Oliver, conegut coma a “Can Serradures” que es va llogar per 2.000 [[Pesseta|pessetes]] de l’època. Un cop arranjat, l’aula comptà amb 30 cadires i 8 taules.

 

El 1994 la Generalitat fusiona l'escola Anxaneta amb el CEIP Ravalet, passant a tenir - el nou centre - dos edificis ben separats: el del Camí Ral/carrer St Pere (Anxaneta) i del carrer Pascual Madoz, 22 (Ravalet) on s’ubicaran les aules de Parvulari i menjador. Aquesta situació provisional de dos edificis tan separats per a una mateixa escola s'allargarà durant 13 anys. Després de moltes reivindicacions i promeses, la setmana santa de 2007, s'inaugura el nou edifici de l’escola Anxaneta ubicat a l’espai on antigament hi havia hagut les casernes de la Guàrdia Civil a la Plaça de l’Havana. Aquell mateix estiu, l'edifici del Camí Ral/Sant Pere passa a ser la ubicació provisional de dues escoles (l'escola de nova creació Montserrat Solà i l'escola d'adults Can Marfà) i el del c/ Madoz passa a ser l'edifici provisional de la nova escola Joan Coromines.

 

El curs 1973-1974 es crea el servei de menjador escolar, donant un servei inicial

a 20 nens, que fins al 1978 va anar a càrrec d’en Manolo. Posteriorment fou portat per la Roser Riera i Llúcia Recto (1978-1981) i Pere Montells – servei de càtering (1981-1982).

adequades, el cost del personal i l’escassa demanda es decidí rescindir contracte amb el càtering de Pere Montells i amb el personal auxiliar. La Maria Fontbona davant la disjuntiva de quedar-se a l’atur agafa el relleu convertint-se en autònoma i cuinera. D’aquesta manera afrontaria el repte amb col·laboració de Carme Diaz "Carmeta" i Núria Cusachs. Amb els anys, la Carme Diaz "Carmeta" i la Núria Cusachs agafarien el relleu de la Maria Fontbona i crearien l’empresa Macedònia SCP.

 

 

=== Xanet-Xaneta: el gegant de l’escola ===

A l'octubre de 2012,  el  gegant  torna  a  ser reformat. Es dissenya i realitza un vestit nou a partir d’un concurs d’idees fet pels nens i nenes de l’escola. A més a més, s’aprofita per restaurar la pintura del cap així com alguna part de l’estructura interna.

 

El  21  de  maig  de  2005,  l’escola  estrenava  un divertit capgròs, en Xanet, un capgròs construït pel professorat,  l’alumnat  i  els  pares  i  mares  de l’escola.  La  imatge  i  el  vestuari  d’aquesta  nova figura,  va  sorgir  dels  dibuixos  presentats  pels alumnes amb motiu del concurs que es va realitzar per  caracteritzar  al  personatge,  i  davant  el

predomini de joglars, trobadors i follets, ben aviat es  va  tenir  clara  la  idea.  El  nom,  es  va  decidir durant el transcurs de la festa, dia en què també va  ser  batejat  i  apadrinat  pels  gegants  Iluro  i Alarona.

 

L’Ona és una altra de les figures amb què compta l’escola. Sorgeix d’una iniciativa dels nens de l’escola, que tenien moltes ganes de ser portadors d’un gegantó.