Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 97:
El febrer de [[1301]] Ghazan va enviar una força de 60.000 homes però pràcticament només va lliurar escaramusses amb els mamelucs. [[Qutlugh Shah]] va estacionar vint mil homes a la vall del [[riu Jordà]] per protegir Damasc on hi havia un governador mongol, dels atacs mamelucs.<ref>Jean Richard, p.481</ref> Finalment l'exèrcit mongol es va retirar. A l'hivern següent (1301-1302) Ghazan va demanar al Papa enviar tropes, sacerdots i camperols per poder refer un estat franc a Terra Santa.<ref>Richard, pag. 481</ref> El [[1302]], durant el planejament de la segona campanya a Síria, va entrar altre cop en contacte amb el Papa i les potències cristianes europees<ref>Carta del khan al Papa [[Bonifaci VIII]] datada el [[12 d'abril]] de [[1302]], [[Arxiu del Vaticà]]; visita d'ambaixadors mongols a la cort de [[Carles II de França|Carles II d'Anjou]]</ref> demanant una acció conjunta en la campanya de l'any següent. Els ambaixadors van retornar després del [[27 d'abril]] del [[1303]] i els acompanyava Gualterius de Lavendel com ambaixador de Carles II davant de Ghazan.<ref>Schein, p.813</ref> Els atacs del noble de Txagatai, Qutlugh Khwaja, van retardar els preparatius.
La campanya fou iniciada la primavera del [[1303]]. L'exèrcit mongol el formaven uns vuitanta mil homes i incloïa als armenis d'Hethum II. En canvi els xipriotes no podien fer gaire doncs ja havien perdut Ruad (vers el [[26 de setembre]] de [[1302]]) i es van limitar a atacs puntuals a Damour al sud de [[Beirut]] i algun altre punt de la costa siriana.<ref>Demurger, "Jacques de Molay", p.158</ref> Ghazan va patir una greu derrota a la decisiva [[Batalla de Marj al-Saffar]], al costat de Shahkab, al sud i propera de [[Damasc]] (el [[20 d'abril]] de [[1303]]).<ref>Demurger, p. 158</ref> Fou el darrer intent mongol de conquesta de Síria.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=The Empire of the Steppes: A History of Central Asia |url=http://books.google.cat/books?id=CHzGvqRbV_IC&pg=PA382&dq=ghazan+homs+1303&hl=ca&sa=X&ei=k_71Uc2EB-yh7AbD7oHQCQ&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=ghazan%20homs%201303&f=false |llengua=anglès |editorial=Rutgers University Press |data=1970 |pàgines=382 |isbn=0813513049}}</ref> Encara el 1303 Ghazan va escriure al rei Eduard I una carta en que prometia Jerusalem als francs a canvi d'ajut contra els mamelucs<ref>[[
Ghazan va ordenar un nou cens per planificar la política fiscal. Va unificar les mesures, pesos i monedes i va començar a reutilitzar les terres abandonades que foren concedides als soldats com ikta (feu); va fer construir edificis públics com hospitals i escoles i un sistema de correu per enviaments urgents; els enviats de la cort rebien un sou i els de la noblesa els havia de pagar aquesta. Va iniciar una nova política d'armament i va crear diverses unitats militars entre les quals una que formaven joves mongols que havien caigut en l'esclavatge per manca de diners i la llibertat dels quals fou comprada amb fons públics.
| |||