Constitució apostòlica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro informació sense referències |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Una '''constitució apostòlica''' (''Constitutio Apostolica'' en llatí) és el més alt nivell de [[decret]] publicat pel [[papa]] de l'[[Església catòlica]]. L'ús del terme 'constitució' prové del llatí ''constitutio'', que definia qualsevol llei important publicada per l'[[emperador romà]], i es conserva en documents de l'Església a causa de l'herència que la llei canònica de l'Església catòlica va rebre de la llei romana.<ref>Huels, John M. "Una teoria dels documents jurídics sobre la base dels cànons 29-34", ''Studia Canonica'', 1998, vol. 32, no. 2, pp. 337-370.</ref>
== Característiques ==
Per la seva naturalesa, les constitucions apostòliques són públiques i, com a tals, exposades a tota l'Església. Les constitucions genèriques utilitzen la Constitució Apostòlica com a títol, i tracten sobre les matèries més solemnes de l'Església, com ara la promulgació d'estatuts o d'ensenyaments definitius. De vegades s'utilitzen els termes constitució dogmàtica o constitució pastoral, en referència al propòsit del document, però són el mateix decret diplomàtic. Les constitucions apostòliques es publiquen com [[butlla|butlles]] papals a causa de la seva forma solemne. La categoria més alta després d'aquesta és la constitució apostòlica, una [[encíclica]].
Les constitucions apostòliques sempre s'escriuen en [[llatí]] i són [[segell]]ades. S'haurà d'incloure el nom del papa, seguida de les paraules "Papa" o "bisbe" (''Episcopus''), i possiblement el nombre de sèrie. La segona línia està marcada com "servent dels servents de Déu" (''Dei servus servorum''), utilitzat des del Papa [[Gregori I Magne]] (590-604). La salutació varia, però la frase "per a la memòria eterna" (''rei memoriam ad perpetuam'') s'utilitza amb més freqüència.
▲Les constitucions apostòliques sempre s'escriuen en [[llatí]] i són [[segell]]ades. S'haurà d'incloure el nom del papa, seguida de les paraules "Papa" o "bisbe" (''Episcopus''), i possiblement el nombre de sèrie. La segona línia està marcada com "servent dels servents de Déu" (''Dei servus servorum''), utilitzat des del Papa [[Gregori I Magne]] (590-604). La salutació varia, però la frase "per a la memòria eterna" (''rei memoriam ad perpetuam'') s'utilitza amb més freqüència. Així ''Regimini Ecclesiae Universae'' es presenta així:
== Referències ==
{{referències}}
{{ORDENA:Constitucio Apostolica}}
|