Revisió del 21:01, 4 maig 2015 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Retiro informació sense referències ← Edició anterior		Revisió del 18:21, 23 jul 2016 modifica desfés Medol (discussió \| contribucions) Administradors 152.067 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Una '''constitució apostòlica''' (''Constitutio Apostolica'' en llatí) és el més alt nivell de [[decret]] publicat pel [[papa]] de l'[[Església catòlica]]. L'ús del terme 'constitució' prové del llatí ''constitutio'', que definia qualsevol llei important publicada per l'[[emperador romà]], i es conserva en documents de l'Església a causa de l'herència que la llei canònica de l'Església catòlica va rebre de la llei romana.<ref>Huels, John M. "Una teoria dels documents jurídics sobre la base dels cànons 29-34", ''Studia Canonica'', 1998, vol. 32, no. 2, pp. 337-370.</ref> == Característiques == Per la seva naturalesa, les constitucions apostòliques són públiques i, com a tals, exposades a tota l'Església. Les constitucions genèriques utilitzen la Constitució Apostòlica com a títol, i tracten sobre les matèries més solemnes de l'Església, com ara la promulgació d'estatuts o d'ensenyaments definitius. De vegades s'utilitzen els termes constitució dogmàtica o constitució pastoral, en referència al propòsit del document, però són el mateix decret diplomàtic. Les constitucions apostòliques es publiquen com [[butlla\|butlles]] papals a causa de la seva forma solemne. La categoria més alta després d'aquesta és la constitució apostòlica, una [[encíclica]]. Les constitucions apostòliques sempre s'escriuen en [[llatí]] i són [[segell]]ades. S'haurà d'incloure el nom del papa, seguida de les paraules "Papa" o "bisbe" (''Episcopus''), i possiblement el nombre de sèrie. La segona línia està marcada com "servent dels servents de Déu" (''Dei servus servorum''), utilitzat des del Papa [[Gregori I Magne]] (590-604). La salutació varia, però la frase "per a la memòria eterna" (''rei memoriam ad perpetuam'') s'utilitza amb més freqüència. ~~Així~~Les ~~''Regimini~~constitucions ~~Ecclesiae~~apostòliques, ~~Universae''~~teòricament, espoden ~~presenta~~tractar ~~així:~~sobre la [[dogma\|dogmàtica]], la [[litúrgia]], els [[Sagrament\|sacramentals]], o l'administració.▼ Les constitucions apostòliques es publiquen com [[butlla\|butlles]] papals a causa de la seva forma solemne. La categoria més alta després d'aquesta és la constitució apostòlica, una [[encíclica]]. ▲Les constitucions apostòliques sempre s'escriuen en [[llatí]] i són [[segell]]ades. S'haurà d'incloure el nom del papa, seguida de les paraules "Papa" o "bisbe" (''Episcopus''), i possiblement el nombre de sèrie. La segona línia està marcada com "servent dels servents de Déu" (''Dei servus servorum''), utilitzat des del Papa [[Gregori I Magne]] (590-604). La salutació varia, però la frase "per a la memòria eterna" (''rei memoriam ad perpetuam'') s'utilitza amb més freqüència. Així ''Regimini Ecclesiae Universae'' es presenta així: ~~Les constitucions genèriques contenen la següent introducció:~~ ''Paulus PP. VI'' ''Servus servorum Dei'' ''Ad perpetuam rei memoriam'' ~~Les constitucions apostòliques, teòricament, poden tractar tots els assumptes:~~ En la [[dogma\|dogmàtica]]:'' Munificentissimus Deus'' (1 de novembre de 1950) en la qual [[Pius XII]] va proclamar el dogma de l'[[Assumpció]]; En la [[litúrgia]]: ''Divini cultus'' (20 de desembre de 1928) de [[Pius XI]]; En la [[Sagrament\|sacramental]]: ''Auctorem fidei'' (23 d'agost de 1794) que regula la [[unció]] dels malalts; En matèria administrativa: ''Aeterni Patris'' (15 de novembre de 1621) sobre l'organització del [[conclave]] o ''Regimini Universae Ecclesiae'' (15 d'agost de 1967, relativa a l'organització de la [[Cúria Pontifícia]]. ~~== Bibliografia==~~ Huels, John M. "Una teoria dels documents jurídics sobre la base dels cànons 29-34", ''Studia Canonica'', 1998, vol. 32, no. 2, pp. 337-370. == Referències == {{referències}} {{ORDENA:Constitucio Apostolica}}

Constitució apostòlica: diferència entre les revisions