|
[[Fitxer:Hércules_e_Télefo_-_afresco_romano_-_Herculano.jpg|thumb|Fresc d'Herculà]]
El nom ''porró'' podria venir del llatí ''pŏrrum'', és a dir, l'all porro, al qual se li afegeix el sufix ''-ōne'', i se li va posar per la semblança de la forma que té el [[porro]] amb el cos bulbós del recipient.<ref name=dico>[http://dcvb.iecat.net/default.asp Diccionari català-valencià-balear]</ref>
Recolzant aquesta teoria, William Fordyce esmenta el 1809, que hi ha imatges als frescos d'[[Herculà]], bevent com els pagesos catalans.<ref name="Mavor1809">{{cite bookref-llibre|authorautor=William Fordyce Mavor|titletítol=A General Collection of Voyages and Travels from the Discovery of America to Commencement of the Nineteenth Century|url=https://books.google.es/books?id=wIcBAAAAYAAJ&pg=PA298&dq=william+fordyce+peasants+of+catalonia+drinking&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjMpJ-62ovOAhUDXhoKHeyUCysQ6AEIKTAA#v=onepage&q=william%20fordyce%20peasants%20of%20catalonia%20drinking&f=false|yearany=1809|publishereditorial=R. Phillips & Company|pagespàgines=298–}}</ref>
També existeix una forma dialectal posterior, ''porro'', per a anomenar aquest recipient, i que es podria explicar que naixeria per una voluntat de treure el que s'interpretaria com a diminutiu, és a dir, de la idea que un porró seria un porro petit.<ref name=dico/>
El porró és almenys d'origen medieval i ja se'n fa referència directa escrita a, per exemple, l'''[[Espill de Jaume Roig|Espill]]''<ref>"En un porró / aygua beureu" ''L'Espill'', de Jaume Roig, cap a l'any 1470</ref> de [[Jaume Roig]]. Antigament es deia ''meitadella''. Abans es feien de [[terrissa]].
Apareix esmentat als documents borgians d'Alexandre VI 1493 (Chabàs):''"dues escudelles trencades e un porró"''<ref name="Colon2003">{{cite bookref-llibre|authorautor=Germà Colon|titletítol=De Ramon Llull al Diccionari de Fabra: acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes|url=https://books.google.es/books?id=BKwzdCOSya8C&pg=PA208&dq=dues+escudelles+trencades+e+un+porr%C3%B3&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiDt5GV94zOAhWLmBoKHRHcAvsQ6AEIHTAA#v=onepage&q=dues%20escudelles%20trencades%20e%20un%20porr%C3%B3&f=false|yearany=2003|publishereditorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-8415-541-6|pagespàgines=208–}}</ref>
Al 2011 l'ABC a l'article: "Diez inventos españoles que pasaron a la historia" l'esmenta com un invent català.<ref name="ABC">[http://www.abc.es/20111129/medios-redes/abci-diez-inventos-espanoles-201111290947.html Diez inventos españoles que pasaron a la historia]</ref>
Cita del segle XIX:
{{cita|''"si lo porró deus alsar guardat be de xarricar"''<ref name="Romà1855">{{cite bookref-llibre|authorautor=Narcís Fages i de Romà|titletítol=Reglas de urbanitat ó bona criansa, estil de contas familiars y cristianos oracións al no dels cultivadors ...|url=https://books.google.es/books?id=ixIEos_r_W8C&pg=PA20&dq=si+lo+porr%C3%B3+deus+alsar+guardat+be+de+xarricar&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjnwMej2YvOAhUFqxoKHfpJC_0Q6AEIHTAA#v=onepage&q=si%20lo%20porr%C3%B3%20deus%20alsar%20guardat%20be%20de%20xarricar&f=false|yearany=1855|publishereditorial=Imprenta de Gregori Matas de Bodallés|pagespàgines=20–}}</ref>}}
== Tipologia ==
== Mesura de capacitat ==
Abans d'adoptar el [[litre]] com a mesura de volum i, en particular, de quantitat d'un líquid; s'utilitzaven recipients de mida coneguda, com per exemple [[càntir]]s o cànters ([[País valencià]]), botelles ([[Catalunya del Nord]]) o borratxel·los ([[Balears]]). A [[Catalunya]] es feia servir el porró per a mesurar les quantitats de [[vi]] i de [[llet]], com apareix, per exemple, a ''[[La cuynera catalana]]'', on les quantitats de massa sòlida es mesuren amb [[Unça (massa)|unces]] i [[Lliura (unitat de massa)|lliures]]. El porró tenia sempre la mateixa mida, però aquest era diferent entre algunes localitats. A part en texts farmacèutics castellans apareix la "mitadella"<ref name="JUANICH1836">{{cite bookref-llibre|authorautor=Francisco JUANICH|titletítol=Tratado elemental de materia médica externa|url=https://books.google.es/books?id=9owzcrK29B0C&pg=PA467&dq=Tratado+elemental+de+materia+m%C3%A9dica+externa+juanich+porr%C3%B3n&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjUlLrR0YvOAhWGfRoKHWhiDB0Q6AEIGzAA#v=onepage&q=Tratado%20elemental%20de%20materia%20m%C3%A9dica%20externa%20juanich%20porr%C3%B3n&f=false|yearany=1836|publishereditorial=Imp. de Joaquín Verdaguer|pagespàgines=467–}}</ref> que equivalia a un porró català,<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Diario de Madrid|url=https://books.google.es/books?id=aGUoqHqFFKAC&pg=PA388&dq=porrones+catalanes,+pomos&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiW-e2BmInOAhXD0xQKHSw6AQsQ6AEIJDAA#v=onepage&q=porrones%20catalanes%2C%20pomos&f=false|datedata=June juny 1810|publishereditorial=Tomas Jordan|pagespàgines=388–}}</ref> "meytadella" en català.<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2|url=https://books.google.es/books?id=Q8nfZDSIZDEC&pg=PA377&dq=porr%C3%B3n+mitadella&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjJpJXLlonOAhWCuhQKHSqpDKUQ6AEIHjAA#v=onepage&q=porr%C3%B3n%20mitadella&f=false|yearany=1865|publishereditorial=Espasa Germans|pagespàgines=377–}}</ref><ref name="CASTAÑO1862">{{cite bookref-llibre|authorautor=Francisco CASTAÑO|titletítol=Guia-manual del Comercio y de la Banca, ó sea Tratado ... de operaciones mercantiles, cambios, arbitrajes, y monedas, pesas y medidas ... Tercera edicion|url=https://books.google.es/books?id=PJFdAAAAcAAJ&pg=PA166&dq=tratado+porr%C3%B3n+o+mitadella&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiO48S4l4nOAhUGVRQKHdm9Ap0Q6AEIGzAA#v=onepage&q=tratado%20porr%C3%B3n%20o%20mitadella&f=false|yearany=1862|pagespàgines=166–}}</ref>
Actualment els porrons es fan amb mides que corresponen a divisors rodons del litre, típicament de mig litre, de tres quarts (capacitat d'una ampolla de vi estàndard) o de litre.
Al 1809 William Fordyce esmenta que els pagesos catalans beuen d'aquesta manera que ja l'havia vist als frescos d'Herculano.<ref name="Mavor1809" />
Al 1903 la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire esmenta'':"La traditionnelle catalana, en castillan, porron, remplie d'un vin noir très fort et sentant la peau de bouc, préside au milieu des plats"''<ref name="Dijon1903">{{cite bookref-llibre|authorautor=Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire, Dijon|titletítol=Mémoires de la Société Bourguignonne de Géographie et d'Histoire|url=https://books.google.es/books?id=yhZYAAAAYAAJ&q=Bourgignone+La+traditionnelle+catalana,+en+castillan,+porron,+remplie+d%27un+vin+noir+tr%C3%A8s+fort+et+sentant+la+peau+de+bouc,+pr%C3%A9side+au+milieu+des+plats&dq=Bourgignone+La+traditionnelle+catalana,+en+castillan,+porron,+remplie+d%27un+vin+noir+tr%C3%A8s+fort+et+sentant+la+peau+de+bouc,+pr%C3%A9side+au+milieu+des+plats&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjgmoXZ3ovOAhWFlxoKHU1ECe4Q6AEIHTAA|yearany=1903|publishereditorial=Société bourguignonne de géographie}}</ref>
Al 1918 Pio Baroja escriu al Tablado de Arlequín: ''Un catalán de aquellos se encara con nosotros a decirnos que beber en porrón es más limpio que beber en vaso, y que si nos reímos del porrón, no sabemos lo que nos hacemos''.
<ref name="Baroja1918">{{cite bookref-llibre|authorautor=Pío Baroja|titletítol=Las horas solitarias: notas de un aprendiz de psicólogo|url=https://books.google.es/books?id=2OsyAQAAIAAJ&q=Pio+Baroja+Un+catal%C3%A1n+de+aquellos+se+encara+con+nosotros+a+decirnos+que+beber+en+porr%C3%B3n+es+m%C3%A1s+limpio+que+beber+en+vaso,+y+que+si+nos+re%C3%ADmos+del+porr%C3%B3n,+no+sabemos+lo+que+nos+hacemos.&dq=Pio+Baroja+Un+catal%C3%A1n+de+aquellos+se+encara+con+nosotros+a+decirnos+que+beber+en+porr%C3%B3n+es+m%C3%A1s+limpio+que+beber+en+vaso,+y+que+si+nos+re%C3%ADmos+del+porr%C3%B3n,+no+sabemos+lo+que+nos+hacemos.&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjhyeuU3IvOAhUB1BoKHdwZC8cQ6AEIGzAA|yearany=1918|publishereditorial=Rafael Caro Raggio}}</ref>
A un paràgraf del llibre ''[[Homenatge a Catalunya]],'' [[George Orwell]] descriu el porró així:
| 