Delegació Diocesana d'Escoltisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
- negretes
Línia 1:
{{MF}}
{{Infotaula d'organització}}
La '''Delegació Diocesana d'Escoltisme''', més coneguda per les sigles '''DDE''', fou una institució de l'escoltisme catòlic constituïda el 1956 que agrupà inicialment els agrupaments escoltes confessionals ja existents a la diòcesi de Barcelona (agrupaments que també estaven integrats en la '''Institució Catalana d'Escoltisme''', un organisme de no legalitzat de tot l'escoltisme català laic i confessional). Poc després es constituïren '''DDEs''' en les diòcesis de Vic i Girona i més tard a gran part dels bisbats catalans. Aquestes delegacions d'escoltisme es coordinaran i dotaran d'estructures organitzatives i pedagògiques comunes.
Les Delegacions Diocesanes d'Escoltisme de Barcelona, Vic i Girona seran l'antecedent de '''Minyons Escoltes''' creat l'any 1965 d'àmbit a tot el territori català, i precedent de l'actual moviment escolta d'adscripció confessional [[Minyons Escoltes i Guies de Catalunya]] constituït l'any 1977.
 
==Història==
L'origen de la creació de la '''DDE''' cal datar-la el 1955 en els últims moments de la vida Mn.[[Antoni Batlle]], que maldava des de feia anys per aconseguir l'empara de l'Església per tot l'escoltisme o si més no pels agrupament d'adscripció catòlica, que actuaren de catalitzador. En el seu el llit de mort, el bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego pressionat pel Nunci del Vaticà Monsenyor Antonioni i per personalitats catòliques, el nomenà '''Consiliari Diocesà de l'Escoltisme''' i prometé l'emparament de l'església per als seus agrupaments escoltes.<ref> A. Balcells i G. Samper 1993 a "Els darrers temps de Mn. Batlle" pàgines 167-170 del llibre “L’escoltisme català (1911-1978)</ref>
 
El 4 d'agost de 1956, complint la seva promesa el bisbe va reconèixer la '''Delegació Diocesana d'Escoltisme'''DDEEscoltismeDDE, dins del Consell Diocesà dels Joves d'[[Acció Catòlica]] (JAC). Amb aquest reconeixement es donava base legal (dins dels acords del Concordat Església-Estat espanyol) als agrupaments escoltes que funcionaven a les diverses parròquies de la diòcesi i les seves activitats que realitzaven. La DDE de Barcelona, això no obstant, no serà oficialment creada fins al 13 de març de 1957 en què s'apliquen els seus estatuts (que determinaven una autonomia quasi total amb l'Acció Catòlica en el que teòricament estaven integrats). El ''Consiliari Diocesà'' serà Mn. [[Ricard Pedrals i Blanxart]], deixeble de Mn. Antoni Batlle, i el primer responsable [[Jordi Bonet i Armengol]]. La seu de la DDE de Barcelona serà al c/ Roger de Llúria, núm. 7, 3r pis.
 
Poc després, els bisbes de Vic, Dr.[[Ramon Masnou]] (1957)<ref> Diversos autors a l’apartat “l’Escoltisme a Vic i Mn. Batlle” dins el llibre “Mn. Antoni Batlle. Miscel·lània d’homenatge” pàgines 163 i següents</ref> i de Girona (1960)<ref>Salomó Marquès a l’apartat Delegació Diocesana d’Escoltisme pàgines 163 i següents del llibre “L’escoltisme gironí 1984 “</ref><ref>Salomó Marqués i Sureda a l'article [http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/223042 El naixement de l'escoltisme catòlic gironí: el paper dels seminaristes i del clergat en el paper preconciliar (1950-1962)] Any: 2003</ref> seguien l'exemple i creaven també una Delegació d'Escoltisme a les seves respectives diòcesis. Posteriorment es crearen en la majoria de la resta de diòcesis catalanes altres DDE que reuniren agrupaments confessionals ja existents, amb delegacions a la Seu d'Urgell, Solsona, Tarragona, Lleida; i afavoriren la creació de nous grups escoltes a les parròquies. El conjunt de DDE's finalment acabà coordinant-se creant- estructures organitzatives i pedagògiques comunes. (formació de caps, metodologies, recursos pedagògics, creació de les branques escoltes de llobatons, minyons i clan en l'escoltisme de nois, i de daines i noies guies en el de noies, etc.
Linha 19 ⟶ 18:
 
La voluntat majoritària dels agrupaments des que varen reprendre les activitats als anys '40, sempre havia estat la de mantenir unit tot l'escoltisme català, a través de la ‘’’Institució Catalana d'Escoltisme’’’. Però el 1958 es va produir, com comentàvem una crisi amb l'escissió d'un nucli d'agrupaments per la inoperància d'aquest organisme. Durant l'any 1959, amb l'objectiu de preservar la unitat de l'escoltisme català, es van reformar els estatuts de la institució unificada durant la Guerra Civil i es creà així a Montserrat l'[[Associació Catalana d'Escoltisme']] ACDE<ref>Antoni Serra a l’apartat “Associació Catalana d’Escoltisme” pàgines 103i 104 del llibre “ Història de l’Escoltisme Català” 1968</ref> de tipus federatiu i que preservava la unitat de l'escoltisme tot permetent l'actuació autònoma de versions diferents per raons d'història i d'opció educativa o religiosa. L'associació esmentada tenia la composició següent:
* '''Minyons de Muntanya - Boy-Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments oberts i confessionals.
* '''Boy Scouts de Catalunya''': branca oberta integrada per agrupaments no confessionals.
* '''Delegacions Diocesanes d'Escoltisme''' DDE: branca que es definia com a moviment d'església. les de van esdevenir, després, Minyons Escoltes Guies Sant Jordi (ME-GSJ).
 
El 19 de setembre de 1958 es fa la primera reunió de representants dels agrupament confessionals d'aquest nucli "C", és a dir la DDE de Barcelona. Els agrupaments que el van crear foren:
Linha 30 ⟶ 29:
==Dissolució de les Delegacions Diocesanes d'Escoltisme i la constitució de Minyons Escoltes i de les Guies Sant Jordi==
 
Les '''Delegacions Diocesanes d'Escoltisme''' deixaren d'existir el 1965, any en què reunides en una assemblea general a Castellbell (Vallès Oriental) van decidir deixar d'existir per formar una única associació que va prendre el nom de '''Minyons Escoltes'''.
L'any 1963 s'havia constituït per part de l'escotisme de noies, el guiatge, l'associació '''Guies Sant Jordi''', aplegada en la '''Delegació Diocesana d'Escoltisme'''. El 1966 tant els Minyons Escoltes com les Guies Sant Jordi van afegir de ''Catalunya'' al seu nom.
 
Les dues associacions que formaven la Delegació Diocesana d'Escoltisme (els '''Minyons Escoltes''' (nois) i les '''Guies Sant Jordi''' (noies)) col·laboraven amb freqüència, atès que entre el 1969 i el 1974 molts agrupaments havien anat adoptant la coeducació. Finalment, l'any 1977 les dues associacions decideixen fusionar-se constituint els [[Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya]] (MEGSJC), que avui dia és l'associació escolta catalana amb un major nombre d'agrupaments i afiliats.
 
==L'escoltisme catòlic a l'Estat espanyol==
 
La fórmula jurídica catalana de reconeixement eclesial d'escoltisme, mitjançant delegacions diocesanes va fer forat a altres diòcesis de l'Estat, i per tant al cap de poc ja es creaven '''Delegacions Diocesanes d'Escoltisme''' a '''Mallorca''', a '''València''', a '''Euskadi''', i a altres diòcesis de tota Espanya, que el 1961 s'organitzaran en l'Oficina de Información y Coordinación del Escultismo Católico (OICEC).
 
El 1960 s'havia celebrat a Vallvidrera la reunió del [[Consell Internacional de l'Escoltisme Catòlic]], amb representacions de 29 països., on la DDE de Barcelona va ser acceptada com a membre de ple dret.
 
El març de 1961 les DDE catalanes, per coordinar-se entre si, van crear un organisme que van denominar [[Moviment Scout Catòlic]] '''MSC''', al que poc després s'hi afegiran les altres delegacions de l'Estat espanyol. El '''MSC''' és l'organisme que actualment continuar agrupant a l'escoltisme de les diferents diòcesis de l'Estat.
 
==Referències==