Ideologia política: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -afora +a fora
m bot: - però encara així s'identifiquen + però així i tot s'identifiquen
Línia 35:
La conseqüència lògica d'aquesta visió de les satisfaccions n'és la capacitat de realitzar un agregat de satisfacció col·lectiu, i que per tant les polítiques s'hagin de basar en aquest criteri. És a dir, és una família [[col·lectivisme|col·lectivista]], ja que la [[sobirania]] emana del col·lectiu humà.
 
Aquest [[col·lectivisme]] suposa una major dosi de pragmatisme, ja que tot respon a criteris de l'agregat social, però encara així i tot s'identifiquen horitzontalment tres ideologies (amb els seus corresponents estatistes i [[anarquisme clàssic|anarquistes]]), que es disputen la major capacitat de satisfacció social: [[social-liberalisme]], [[Socialisme]] i un [[economia mixta|sistema mixt]].
 
* El '''[[social-liberalisme]]''' argumenta que la iniciativa individual permet que el producte social s'adapti a les preferències personals de cada individu, optimitzant recursos. Perquè les desigualtats que podrien sorgir no penalitzin negativament l'indicador de satisfacció social, es proposa una ''igualtat de base'', que consisteix a donar a tots els individus unes condicions inicials equitatives (reducció d'herença privada, educació bàsica gratuïta), de forma que a partir de les seves preses de decisions racionals es col·loqui al seu òptim personal, de "valor satisfactori" equivalent a la de la resta dels individus. També s'inclou una [[Seguretat Social|assegurança col·lectiva]] pels accidents o desastres que puguin desvirtuar aquest procés decisori.