Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Hattin»

Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de, tingué → va tenir , r prop de → r a prop de AWB
m (Corregit: - pel resultat de la mateixa, + pel resultat,)
(Canvis menors, neteja, replaced: en lloc de → en comptes de, tingué → va tenir , r prop de → r a prop de AWB)
{{Infotaula conflicte militar|
|nom_de_la_batalla= Batalla de Hattin
|imatge= [[Fitxer:Hattin.jpg|240px|Batalla de Hattin]]
|peu_de_foto=Batalla de Hattin
|conflicte= [[Croades]]
|width=315
}}
|data= [[4 de juliol]] de [[1187]]<ref>{{citar llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=Hattin 1187: Saladin's greatest victory |url= http://books.google.cat/books?id=q5Nun7yACrgC&printsec=frontcover&dq=hattin+1187&hl=ca&sa=X&ei=RL3rUNL5HZS3hAf-tYDQCQ&ved=0CDMQ6AEwAA | editorial=Osprey Publishing |data=1993 |pàgines=p.65 |isbn=1855322846}}</ref>
|localitat= [[Hattin]], prop de [[Tiberíades]]
|esquema_de_colors=background:#eeddbb
|general1= [[Fitxer:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|15px|Dinastia aiúbida]] [[Saladí]]
|general2= [[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Guiu de Lusignan]]<br />[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Reinald de Chatillon]]<br />[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Ramon III de Trípoli]]
|cavaller1= [[Fitxer:Flag of Ayyubid Dynasty.svg|15px|Dinastia aiúbida]] [[Taqí-d-Din Úmar]]
|cavaller2= [[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Balian d'Ibelin]]<br />[[Fitxer:Cross of the Knights Templar.svg|15px|Orde del Temple]] [[Gerard de Ridefort]]<br />[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Amalric II de Lusignan]]<br />[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|15px|Regne de Jerusalem]] [[Joscel·lí III d'Edessa]]
|força_numèrica1= de 20.000<ref>{{en}} A. Konstam, Historical Atlas of The Crusades, 133</ref> a 30.000
|força_numèrica2= de 15.000 a 20.000<ref>{{en}} R.G. Grant, ''Battle'', Dorling Kindersley, 2005</ref>
|baixes2= Quasi totals
|campanya=
|batalla_anterior= [[Setge de Tiberíades]]
|batalla_posterior= [[Setge de Jerusalem (1187)]]
|}}
{{FixHTML|mid}}
 
== Localització ==
La batalla tinguéva tenir lloc a prop de [[Tiberíades]], en l'actual Estat d'[[Israel]]. El camp de batalla, al costat de la ciutat de [[Hattin]] tenia com a principal distintiu geogràfic un doble turó, les ''Banyes de Hattin'' al costat d'un pas a través de les muntanyes del nord entre Tiberíades i la carretera que va des de [[Sant Joan d'Acre]] a l'oest. La carretera de [[Darb al Hawarnah]], construïda pels [[Imperi romà|romans]], servia de via de comunicació principal entre el passos del [[riu Jordà|Jordà]], [[Llac de Tiberíades]] i el [[Mar Mediterrani]].
 
== Antecedents ==
[[Guiu de Lusignan]] va esdevenir [[rei de Jerusalem]] el [[1186]] pel dret al tron de la seva esposa [[Sibil·la de Jerusalem|Sibil·la]] després de la mort del seu germà [[Balduí IV de Jerusalem]]. El [[Regne de Jerusalem]] estava políticament dividit en dues faccions: la ''facció de la cort'', amb el mateix Guiu, Sibil·la i d'altres parents i aventurers nouvinguts al regne, com [[Reinald de Chatillon]], així com [[Gerard de Ridefort]], Gran Mestre dels Cavallers [[Templers]] i la ''facció dels nobles'' liderada per [[Ramon III de Trípoli]], el qual havia esdevingut regent durant la infància de Balduí IV i s'havia oposat a la successió de Guiu al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat, Ramon, en comptes de seguir les passes d'altres barons i cavallers dels regnes cristians, que van afanyar-se a acudir a [[Jerusalem]] a prestar obediència al nou rei, va remuntar la Vall del [[riu Jordà|Jordà]] en direcció a [[Tiberíades]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 189 Walker and Company, 2006</ref> La situació entre Guiu i Ramon esdevingué tan tensa que gairebé va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guiu va pretendre assetjar Tiberíades, una fortalesa que pertanyia a Ramon i que estava comandada per la seva esposa [[Eschiva de Bures]]. Finalment, la guerra es va evitar en última instància gràcies a la mediació del partidari de Ramon, [[Balian d'Ibelin]].
 
Entretant, els estats musulmans que rodejaven els [[Estats croats]] s'havien ajuntat sota un mateix govern, gràcies a [[Saladí]]. Saladí havia estat nomenat visir d'[[Egipte]] el [[1169]] i ben aviat va governar aquest territori com a soldà. En 1174 va imposar el seu govern a [[Damasc]], tot estenent la seva autoritat a [[Alep]] l'any 1176 i a [[Mossul]], cap al [[1183]]. Per bé que els croats liderats per Balduí IV havien derrotat Saladí a la [[Batalla de Montgisard]] l'any [[1177]], l'escenari del [[1180]] esdevingué una difícil treva per a tots dos bàndols, la qual va ser trencada per les incursions de Reinald de Chatillon sobre les caravanes dels musulmans que viatjaven a través de la [[Transjordània]]. Per si no n'hi hagués prou, Reinald també va amenaçar d'atacar la ciutat de [[la Meca]], a la [[Península Aràbiga]].
== Setge de Tiberíades ==
{{Principal|Setge de Tiberíades}}
[[Guiu de Lusignan]] i [[Ramon III de Trípoli]] es van trobar a [[Sant Joan d'Acre]] amb el gruix de l'exèrcit croat després de la seva reconciliació. D'acord amb determinades fonts europees, hom considera que aquest es componia d'uns 1.200 cavallers, un major nombre encara d'efectius de cavalleria lleugera, probablement 10.000 soldats d'[[infanteria]] reforçats per [[arquer]]s de la flota mercantil italiana i un gran nombre de [[mercenari]]s<ref>{{en}} Thomas Madden. ''Crusades The Illustrated History''. University of Michigan, 2005</ref> (incloent-hi turcòplotes, arquers mercenaris turcs a cavall) manllevats gràcies a la col·laboració econòmica del rei [[Enric II d'Anglaterra]].<ref>{{en}} Stephen O'Shea, ''Sea of Faith'', p. 190. Walker and Company, 2006</ref> També hi acompanyava l'exèrcit croat la relíquia de la ''[[Vera Creu]]'' transportada pel [[Bisbe d'Acre]], el qual marxava en lloccomptes del [[Bisbe de Jerusalem]], el Patriarca Heracli, que estava malalt.
 
[[Saladí]], disposat a enganyar Guiu tot fent-lo desplaçar-se lluny de les fonts de [[Seforis]] va encapçalar personalment el [[Setge de Tiberíades|setge de la fortalesa]] de Ramon a [[Tiberíades]] el [[2 de juliol]] mentre el gruix de l'exèrcit musulmà romania a [[Kafr Sabt]]. La guarnició de Tiberíades va tractar de pagar Saladí perquè aixequés el setge, però va rebutjar-ho argumentant que ''quan la gent s'adona que tenen un oponent al qual no és possible de comprar amb diners, esdevenen temerosos de perdre-ho tot a conseqüència de la guerra i llavors, en comptes de diners, t'ofereixen terra. Però el servent només els ofereix, a canvi, l'espasa...'' Aquell mateix dia la fortalesa va caure. Una torre va ser minada i així que hi va caure les tropes de Saladí van entrar tumultuosament a través de l'esquerda matant tots els resistents i prenent presoners. [[Eschiva de Bures]], la muller de Ramon va resistir assetjada a la ciutadella. Quan Saladí començava a minar l'estructura de la ciutadella va rebre la notícia que Guiu estava desplaçant l'exèrcit franc cap a l'est. Els croats havien empassat l'esquer.
 
La decisió de Guiu de deixar la seguretat de les seves defenses s'esdevingué a conseqüència del consell de guerra celebrat pels croats la nit del [[2 de juliol]]. D'acord amb informacions relatives al que s'havia tractat a la reunió va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Ramon va argumentar que una marxa d'Acre cap a Tiberíades era exactament el que Saladí volia mentre que [[Seforis]] constituïa una forta posició defensiva per als croats. A més, Guiu volia preocupar-se per Tiberíades, una possessió personal de Ramon, i que tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. A desgrat de la reconciliació, Ramon, en resposta a aquest argument va ser acusat de covardia per [[Gerard de Ridefort]], desitjós d'espolsar-se la derrota a la [[batalla de Cresson]] i per [[Reinald de Chatillon]], els quals van influir Guiu decisivament per atacar immediatament.
 
Guiu va ordenar l'exèrcit marxar contra Saladí a Tiberíades, exactament el que aquest havia calculat, que resultaria més definitiu derrotar els croats en una sola batalla a camp obert que no assetjant les seves fortificacions.
 
== La Batalla ==
Els [[croat (guerrer)|croats]] van començar la marxa des de [[Seforis]] cap a [[Tiberíades]] el [[3 de juliol]]. [[Ramon III de Trípoli]] conduïa l'avantguarda; [[Guiu de Lusignan]] el cos principal i [[Balian d'Ibelin]], [[Reinald de Chatillon]] i els ordes militars en conformaven la rereguarda. La infanteria cobria la cavalleria perquè pogués fer una càrrega només quan estigués preparada, i no entrés en combat abans.<ref>{{en}} R. C. Smail, ''[http://books.google.cat/books?id=rljJOEIXOrAC&pg=PA80&dq=arsuf+1191&hl=ca&ei=iQs4TNTQOsuXONOg5IkK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=arsuf%201191&f=false Crusading warfare, 1097-1193]'', p.120</ref> Ben aviat, els croats van trobar-se encalçats per unitats musulmanes de [[cavalleria]] però a migdia l'exèrcit franc havia arribat a les fonts de [[Turan]], a uns 10 quilòmetres de Seforis. Aquí, segons [[Saladí]] ''El falcó de la infanteria franca i l'àliga de la seva cavalleria van apropar-se cap a l'aigua''. Tiberíades era encara a 14 quilòmetres de distància, un sol dia de marxa, i abandonar un lloc amb subministrament segur d'[[aigua]] sota els constants atacs de l'exèrcit de Saladí semblava d'allò més insensat, però Guiu de Lusignan va ordenar marxar a última hora de la tarda amb el seu exèrcit cap a Tiberíades.
 
Saladí va deixar el [[Setge de Tiberíades]] un cop l'exèrcit franc va sortir de Turan, i va enviar les dues ales del seu exèrcit a encerclar l'exèrcit franc i va ocupar les fonts de Turan, privant així els francs de tota possibilitat de retirada, en una maniobra que li donaria la victòria.
 
Al matí de l'endemà, [[4 de juliol]], l'exèrcit es va desplegar en tres columnes desplegades entre dos turons volcànics, coneguts com les ''banyes de Hattin''. [[Gerard de Ridefort]] i Reinald de Chatillon van aconsellar Guiu que formés línies de batalla i atacar, com ja havia fet [[Amalric II de Lusignan]]. Ramon va encapçalar la primera divisió amb [[Ramon d'Antioquia]], mentre Balian i [[Joscel·lí III d'Edessa]] conformaven la rereguarda. Mentre es disposava la tropa, cinc cavallers de Ramon van desertar en favor de Saladí, i la situació en el camp dels croats ja no tenia sortida. Els musulmans seguien acosant i les columnes es van separar. Guiu de Lusignan va prendre una posició estratègica, al peu dels turons però les tropes de Saladí van calar foc a les herbes seques asfixiant i cegant als francs, i a través del fum la [[cavalleria]] musulmana va llençar a prop de 400 descàrregues de fletxes.
 
Assedegats i desmoralitzats, els croats van intantar obrir-se camí a les fonts de [[Hattin]], però foren interceptats per l'exèrcit de Saladí que els va bloquejar la ruta. Ramon va llançar dues càrregues però en la segona, [[Taqí-d-Din Úmar]] va obrir les files i es va veure separat del cos principal de l'exèrcit,<ref>{{en}} Sihab al-Din ibn Fadl Allah al-'Umari [http://www.deremilitari.org/resources/sources/hattin2.htm Masalik al-absar fi mamalik]: La visió de la batalla a ulls musulmans</ref> veient-se forçat a retirar-se.
 
La infanteria croada va pujar al turó del nord de les Banyes de Hattin i es va trobar entre el penya-segat i els musulmans. Guiu va retirar-se amb la cavalleria a l'altra banya de Hattin on va provar d'acampar amb les tendes per tal de bloquejar la cavalleria musulmana, però sense protecció de la [[infanteria]] els cavallers van ser abatuts sobre les seves montures pels arquers musulmans i la cavalleria no va tenir cap altre remei que lluitar a peu. Els croats estaven assetjats i malgrat les desesperades càrregues contra les posicions de Saladí, van ser finalment, vençuts.
 
{{cita|Quan el Rei va conquerir el turó amb la seva companyia, va llançar una salvatge càrrega contra els musulmans que se'ls oposaven, tot forçant-los a retirar-se cap a les posicions del meu pare. Vaig mirar cap a ell el qual s'havia tornat pàl·lid davant el senyal de socors tot gratant-se la seva barba... Llavors els musulmans van tornar a atacar els francs tot remuntant el turó. Quan vaig veure'ls tot fugint dels musulmans que els perseguien vaig cridar d'alegria: "Els hem vençut". Però els francs van carregar-hi una altra vegada, com havien fet abans, tot empenyent els musulmans cap a la posició del meu pare. Ell va fer el que havia fet abans i els musulmans tornaren contra ells i els van forçar a retirar-se cap a dalt del turó. Vaig cridar una altra volta "Els hem vençut". El meu pare es va girar cap a mi i em va dir: "Silenci! No els haurem vençut fins que aquella tenda no hi hagi caigut". Tan aviat com Saladí va pronunciar aquelles paraules la tenda vermella del Rei va caure".|[[Al-Afdal ben Salah al-Din|Al-Àfdal]], citat per [[Ibn al-Athir]]}}
 
== Conseqüències ==
Els presoners, exhaustes, van ser duts a la tenda de [[Saladí]], on [[Guiu de Lusignan]] va rebre un calze d'aigua gelada com a mostra de la seva generositat. Quan Guiu va passar el calze a [[Reinald de Chatillon]], Saladí va fer notar el vell que ell no li havia ofert l'aigua. Saladí va acusar Rainald d'haver trencat els juraments i aquest va contestar que ''els reis actuen sempre d'aquesta manera'', i Saladí va decapitar-lo amb la seva espasa. Guiu, a la vista del cadàver de Rainald, va caure de genolls però Saladí li comminà a aixecar-se tot dient ''Els reis no es maten entre ells''. La ''[[Vera Creu]]'' va ser plantada de cap per avall i enviada a [[Damasc]].
 
Saladí va recórrer els deu quilòmetres que el separaven de [[Tiberíades]] el [[5 de juliol]] i va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa Esquiva, que finalment va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva família, seguidors i pertinences. [[Raimon III de Trípoli]], tot i haver escapat amb vida de la batalla, va morir més tard, el 1187, de [[pleuresia]].
 
{{ORDENA:Hattin}}
 
[[Categoria:Batalles de la Guerra aiúbida-croats]]
[[Categoria:Regne de Jerusalem]]
355.985

modificacions