Hauran: diferència entre les revisions

'''Hauran''' o '''Hawran''' (àrab '''حوران''', '''Ḥaurān''') és un [[altiplà]] volcànic al sud-oest de [[Síria]]. La població del territori són coneguts com a '''hauranis''' i parlen un dialecte àrab anomenat '''haurani'''. El seu nom deriva de l'hebreu '''חורן''' (''Hawran''), que vol dir "Terra buida".

Geogràficament s'estén del sud de [[Damasc]] i el [[mont Hermon]] al nord, fins a les muntanyes [[Adjlun]] a [[Jordània]], al sud, incloent a l'àrea centre sudocccidental els anomenats [[Alts del Golan]] i a l'àrea sud oriental el [[Djebel Drus]] (Djabal al-Duruz). El riu principal és el [[Iarmuk]] ([[Yarmuk]]) afluent del [[riu Jordà|Jordà]]. En sentit més limitat va de l'altiplà de [[Ladja]] (exclòs) i la plana de Damasc al nord fins al Yarmuk al sud i del [[Djawlan]] (Alts del Golan) a l'oest fins al Djabal al-Duruz a l'est (aquest territori exclòs) amb les governacions de [[Governació de Kuneitra|Kuneitra]] i de [[Governació de Daraa|Daraa]] (100  km de nord a sud i 60 d'est a oest). L'altura mitjana al cor del territori (el Nukra) és de 600 metres.

Al {{segle |VI}} aC va passar als [[aquemènides]]; en aquest temps els arameus van colonitzar a fons la regió. L'imperi persa va passar als macedonis i després del domini d'[[Antígon el Borni]], fou territori dels [[selèucides]]; al final del {{segle |II}} aC es van crear alguns poders locals a la zona: els nabateus àrabs que es van establir al sud, sobretot a [[Busra]] ([[Bosra]]) i [[Salkhad]]; la [[Traconítida]] (Ladja), l'[[Auranítida]] (Hauran) i la [[Batanea]] (plana d'Hauran) van ser domini selèucida fins a la conquesta romana, mentre la regió més occidental de la [[Gaulanítida]] formava part del regne dels jueus. El [[69 aC]] aquestes regions van passar als romans i el [[64 aC]] a la província de [[Síria (província romana)|Síria]]; el romans van encarregar als itureus del [[regne de Calcis]] el control d'[[Iturea]] (al nord de [[Gaulanítida]]) que més tard va incorporar també [[Abilene (Síria) |Abilene]] (nord-est d'Iturea) i [[Traconítida]], [[Batanea]] i [[Auranítida]] (est d'Iturea); al sud de Gaulanítida es va formar la [[Decàpolis]], una sèrie de ciutats hel·lèniques. Vers el [[20 aC]], extinta la dinastia local, [[August]] va concedir la regió a [[Herodes el gran]], el qual va morir el [[4 aC]]. El seu fill [[Herodes Filip]] el va succeir com a tetrarca de Bashan (que incloïa Batanea, Iturea, Traconítida i Auranítida) mentre que [[Lisànies II]] (possible fill de [[Lisànies I]]) apareix vers el [[15]] dC governant l'[[Abilene (Síria) |Abilene]].

Tots aquestosaquests territoris van ser finalment annexionats pels romans el {{segle |I}} i el 106. La part sud de l'Hauran va formar llavors part de la província d'[[Aràbia Pètria]] mentre la nord ja formava part de la província de Síria encara que més tard va formar part també de la província d'Aràbia i al {{segle |III}} de la província [[Augusta Libanesa]].

Els àrabs van poblar progressivament la regió especialment durant el període bizantí. Al {{segle |V}} els àrabs seminòmades Banu Salih foren substituïts pels [[ghassànides]], que van dominar la regió al servei dels bizantins. A Hauran els [[ghassànides]] van fundar al-[[Djabiya]]. El territori es va arabitzar profundament i al mateix temps es va cristianitzar.

Al {{segle |X}} va patir severament les incursions dels [[càrmates]] i al {{segle |XII}} dels croats que van saquejar diverses vegades la regió i van provar de dominar les principals places fortes, i la van utilitzar també com a via cap a Damasc. El darrer atac croat es va produir el [[1217]]. El [[1244]] les bandes de khwarizms de l’anticl'antic exèrcit del [[khwarizmshah]], ara al servei dels [[aiubites]] com a mercenaris, van assolar el territori; el [[1260]] hi van aparèixer els mongols però es van retirar després de la seva derrota a [[Ayn Djalut]] davant els mamelucs.

Sota aquestosaquests l'Hauran estava dividit en dos districtes: Hawran (Auranitida) i al-Bathaniyya, l'antiga Batanea, ambdós inclosos a la província de Damasc. Les capitals eren [[Bosra]] (Busra) i Adhria; Salkhad formava una ''niyaba'' amb centre a la fortalesa del mateix nom, dirigida per un amir dels principals. El territori de [[Ladja]] formava un districte separat amb capital a Zur. La ruta de Barid, que anava de Damasc a [[Gaza]], passava per l'Hauran. Busra era a més a més un centre de caravanes de peregrins. A partir del {{segle |XIV}} s'hi van introduir els [[Banu Rabia]] nòmades que amb els temps es van fer sedentaris.

Al segle VXVII ja sota els otomans, hi van entrar els nòmades Anaz, grup dels Banu Rabia, que van expulsar als que s'hi havien establert cap a l'oest. Els que hi van restar van haver de pagar una taxa. Les lluites entre els [[Anaza]] i els seus antecessors duraven encara al començar el {{segle |XIX}} fins que el paixà de Damasc hi va posar fi. Aquestes lluites van fer desplaçar a l'oest el centre de concentració dels peregrins ({{segle |XVIII}}) i Bosra fou abandonada i substituïda per al-Muzayrib.

Als segles XVIII i XIX es van instal·lar a la regió muntanyosa els [[drusos]] procedents del [[Líban]] del sud. Amb el temps els drusos van rebutjar cap a la plana als pobles que hi vivien. El [[1844]] els drusos refusaven el reclutament per l’exèrcitl'exèrcit otomà; al mateix temps la tribu Rwala entrava al territori i lluitava contra els Anaza; el [[1861]] els drusos libanesos que havien participat en les matances de cristians del [[1860]] es van refugiar en aquesta regió muntanyosa i van expulsar als darrers habitants no drusos que encara hi restaven.

Al final del {{segle |XIX}} els otomans van formar una província que incloïa l'Hauran, Nukra, Djaydur, Djawlan (Golan), Adjlun i Balka. L'administració d'aquesta província va sotmetre als drusos; es van instal·lar al país colònies circassianes i txetxenes i una seguretat relativa es va establir a la regió. A la plana els nòmades àrabs van deixar de cobrar les taxes als sedentaris. La via fèrria [[Damasc]]-[[Hedjaz]] va suposar el final de les caravanes de peregrins.

La zona fou inicialment una província o ''liwa'' amb capital a Adhria i formada per dos ''kada'' amb capitals a Adhria i Azra. Aquesta província tenia el [[1933]] una població de 83.000 habitants (77.000 sedentaris en 110 pobles); les poblacions principals a més de les capitals de districte eren Busra i Nawa. El [[1946]] es van constituir les governacions d'Hauran i Djebel Drus, i el [[1954]] el nom de la governació d'Hauran es va canviar a Daraa. El [[Djawlan]] (que pertanyia a la [[governació de Damasc]]) es va constituir en província el [[27 d'agost]] de [[1964]]. Avui dia les principals citats són [[Busra]], [[Daraa]] (Der'a), [[Irbid]], [[Quneitra]] (o [[Kuneitra]]), [[Ramtha]] i [[Suwaida]].