Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Greal»

Canvis menors, neteja, replaced: s'ha convertit en → ha esdevingut AWB
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
(Canvis menors, neteja, replaced: s'ha convertit en → ha esdevingut AWB)
{{vegeu|la llegenda|Sant Calze}}
El '''sant Greal''', o simplement '''Greal''', és una llegenda, de discutits orígens (potser és celta), que es converteix en tema de moltes obres narratives [[medieval]]s (especialment les novel·les artúriques). En la seva [[tradició]] [[cristiana]], la més important i abundosa, el Greal s'identifica amb el calze que va recollir la sang de la crucifixió de [[Jesucrist]] (recollida per Josep d'[[Arimatea]]), que segons algunes llegendes també era el calze emprat per Jesucrist en [[Últim Sopar|l'Últim Sopar]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol= Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.263|llengua= castellà| consulta= 30 de novembre de 2014}}</ref>
 
Una reproducció d'aquest objecte sagrat és el que porta [[Tirant lo Blanc]] sobre l'[[elmet]]. Segons diu la tradició, el rei [[Martí l'Humà|Martí I l'Humà]], n'era el dipositari, i després de la seva mort va anar a parar a un lloc de la [[corona d'Aragó]], concretament a la [[seu de València]].
== Traducció catalana ==
 
Existeix una traducció clàssica al català anomenada ''La questa del sant Grasal'' que circulava per allà el 1362: "lo libre de Lançalot qui és escrit en lengua catalana", i "lo libre de Lançalot, de pergami, escrit en cathala". (A. Rubió i Lluch, ''Documents per la història de la cultura catalana medieval'', ed. Albert Balcells-Albert Hauf, 2 vols., Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2000, vol. I. núm. CCIV i CCV). En aquesta versió, Galeas ([[Galahad]]) rep fins a tres espases de virtut. A l'aventura del ''Siti Perilos'' Galeas obté l'espasa de l'Esglaó Flotant (que era ''de marbra varmal'', el mateix color que lluïa Galeas ''caveler tot armat dunes armes varmales''); que més tard la regalarà a [[Perceval]].
 
La segona és l'espasa de l'Estrany Taalí, amb un pom policromat on cada color denota una virtut (''pedra qui a en si totes les colos que hom puxa trobar, e quascuna de les colos avia virtud ''). Aquesta espasa només la pot posseir el millor cavaller (''si el no as milor caveler del mon'') i virtuós (''pus de bonayre''). La beina de l'espasa té nom propi (''foure a nom De Sanch'') i està feta de pells de dos animals que remeten a Crist: un ''serpent'' capaç de reduir la calor (''el no aura paor de gran calor ni par forsa ni per trebal que fase, ans as tots yorns amasurable'') i un peix (''paxo'') que el dota d'invulnerabilitat. Per últim, l'Espasa Trencada revela que Galeas és l'únic que pot soldar-ne els trossos (''acosta la tros ab altre e mantinent se soldaren les peses''). La capacitat curativa del cavaller permet salvar el seu avi malalt (''Galeas vanch mantinent a le lansa que yaya sobre laltar e si tocha a le sanch e puyxs va el Rey e si li unta les plagas, hi el se leva mantinent alegra del lit''), i finalment regalarà l'espasa al seu oncle ''Baorts de Gaunes'' quan la seva questa espiritual s'ha completat.<ref>Antonio Contreras Martín. Las espadas de Galaz en ''La Questa del Sant Grasal'', Universitat de Barcelona [http://Report%20U.B. Report U.B.]</ref>
== Chrétien de Troyes i la llegenda del sant Greal ==
 
[[Chrétien de Troyes]] ([[Troyes]], 1150-1190/1200, [[Bèlgica]]) és considerat un dels millors novel·listes de la història i el primer novel·lista francès; és per això que la seva obra s'ha convertit enesdevingut una de les més estudiades i llegides. Els seus cinc llibres tenen com a protagonistes joves cavallers valents i formosos que lluiten heroicament. Entre les seves obres, hi podem trobar ''[[:fr:Perceval_ou_le_Conte_du_GraalPerceval ou le Conte du Graal|Perceval ou le Conte du Graal]],'' el seu l'últim conte que conté només 9.000 versos que va escriure l'autor entre 1180 i 1190 i que va deixar sense finalitzar, probablement a causa de la seva mort.
 
En aquest, el protagonista, el jove [[Percival]], viu amb la seva mare al bosc, on en morir el seu pare la mare s'ha amagat per allunyar-lo dels perills de la [[cavalleria]], i allà romanen sense tenir cap mena de contacte amb el món ni amb cap cavaller; però, un dia passen els cavallers del rei, i ell, que no coneix res ni ningú, queda enlluernat i els confon amb àngels. Pres de la seva pròpia ignorància, decideix seguir-los, deixant la seva mare tan immersa en la tristesa que cau morta. A partir d'aquí, en els primers episodis, el jove Percival aprèn a fer servir les armes sota el guiatge del cavaller Gornemant de Goor, que li ensenya també les virtuts de la cavalleria. En una altra de les seves aventures, descobreix l'amor per la donzella Blancafor, la qual el guiarà en les seves gestes. Quan va a cercar la seva mare, troba el castell de l'invàlid rei Pescador, dins del qual troba una estranya comitiva envoltada d'una gran llum: un noi que porta una llança que té una gota de sang a la punta; el segueixen dos nois que porten uns canelobres d'or fi i al final un personatge que sosté un greal entre les mans, el qual és fet d'or pur i de les pedres més boniques i precioses. El jove va veient passar la comitiva cap a altres cambres, però, tot i la seva estranyesa, decideix no fer cap pregunta seguint els consells de Gornemand i, així, havent sopat, es queda adormit. L'endemà en despertar-se troba el castell buit i, així, quan marxa, decideix que ha d'esbrinar quin misteri s'amaga rere el greal. Quan Percival torna a la cort del [[rei Artús]], una donzella lletja l'acusa de no haver preguntat al [[El rei pescador|rei Pescador]] sobre el '''greal'''. Davant aquests atacs, el cavaller decideix aclarir el misteri.
''et devant le vaslet, la tindrent.''
 
== Referències ==
{{referències}}
<references/>
 
== Vegeu també ==
353.629

modificacions