Partit Obrer Socialdemòcrata Rus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - Segona Conferencia Internacionalista. + Segona Conferència Internacionalista.
m bot: - primera Conferencia Internacionalista. + primera Conferència Internacionalista.
Línia 52:
En esclatar la [[I Guerra Mundial]] la socialdemocràcia internacional va afrontar un nou debat que realinià a tots els seus integrants. D'un costat estaven aquells que amb diferents arguments van donar als seus respectius països d'origen en la guerra i van assumir una actitud "defensista". D'altre costat estaven els "internacionalistes", qui caracteritzant la guerra com a [[Imperialisme|imperialista]] s'oposaven a donar suport als seus governs en qualsevol esforç militar i cridaven a mantenir la unitat internacional del proletariat. La [[Segona Internacional]] va quedar profundament dividida.
 
Els bolxevics, [[Lev Trotski|Trotski]] i alguns otzovistes van donar suport la política internacionalista. Foren perseguits i detinguts diversos dels seus partidaris arreu del país, acusats de "traïció a la pàtria". El setembre de 1915 [[conferència de Zimmerwald|es va reunir]] en Zimmerwald ([[Suïssa]]) la primera ConferenciaConferència Internacionalista. En 1916 es va reunir en el poble suís de Kienthal la Segona Conferència Internacionalista. Els bolxevics van encapçalar l'ala esquerra internacionalista que reclamava trencar definitivament "transformació de la guerra imperialista en guerra civil" amb els líders defensistes i formar una nova internacional.
 
Les derrotes russes en el front de guerra, la situació econòmica i l'agitació política van provocar la caiguda del [[tsar]] durant la [[Revolució de Febrer]] de 1917. El govern provisional amb participació dels menxevics i [[Partit Social-Revolucionari|socialrevolucionaris]] en aliança amb els liberals va optar per continuar la guerra, amb el que el debat entre defensistes i internacionalistes es va convertir en el problema central de la revolució russa. Enmig de protestes massives contra la guerra es va reunir el 24 d'abril de 1917 la VII Conferència bolxevic coneguda com a "Conferència d'Abril" que va cridar a lluitar contra el govern provisional amb la consigna "pau, pa i terra", a lliurar "tot el poder als Soviets" ja reconstruïts pertot arreu segons el model de la Revolució de 1905 i a preparar-se per a la revolució socialista. Il·legalitzats els bolxevics pel govern, el Sisè Congrés del partit celebrat clandestinament entre el 26 de juliol i el 3 d'agost de 1917, va cridar a enderrocar al govern provisional i a preparar la insurrecció armada. En aquest congrés va participar el petit grup "Interdistrital" (''Mezhraiontsi''), amb àmplia influència a [[Petrograd]], al qual pertanyien [[Lev Trotski|Trotski]], [[Anatoli Vasilevitx Lunatxarsky|Lunatxarski]], Uritski, Riazánov, Iurenev, Manuilski i altres internacionalistes destacats que van declarar el seu acord amb la política dels bolxevics i se'ls van unir.