Revisió del 01:41, 22 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: comanats por Robert > comanats per Robert ← Edició anterior		Revisió del 23:00, 26 jul 2016 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.428 edits m Robot substitueix 'Creuada' per 'Croada' Edició següent →
Línia 3: A la mort del bisbe concessionari, [[Oleguer de Barcelona]], les donacions havien de ser de pactades de nou i el bisbe que el succeí, [[Bernat Tort]] proposà un nou acord de cessió els termes del qual no satisferen a [[Robert d'Aguiló]] i el nou arquebisbe, amb l'aprovació del papa [[Lleó IX]], restituí el govern d'aquestes terres al domini del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] en [[1151]].<ref>Buenaventura Hernández, Francisco Morera, [http://www.google.com/books?id=qMF8CirMwMgC&pg=PA23&dq=%22principado+de+tarragona%22&ei=NfXVSZrdE5mYyATuiJjlAg&hl=es#PPA23,M1 ''Descripción histórica de las estatuas, medallones, bajos relieves y bustos [...] de Tarragona''], 1865.</ref> == Origen històric: la "~~Creuada~~Croada" de Tarragona i la reconquesta catalana == El [[Camp de Tarragona]] era al segle XI un territori fronterer entre els catalans cristians del Nord i els musulmans del Sud. Es trobava sotmès a la sobirania del [[Califat de Còrdova]] fins al seu desmoronament i, posteriorment, de la [[Taifa de Tortosa]]. Línia 9: Al juliol de 1089, el papa [[Urbà II]] es dirigí al comte de Barcelona, com a ''princeps'' de [[Catalunya]], així com als bisbes, nobles i barons catalans, perquè emprenguessin la reconstrucció de Tarragona i poder procedir a la restauració de la metròpoli eclesiàstica, atorgant els privilegis i prebendes eclesiàstiques que es concedien als croats pelegrins de Terra Santa. Això no obstant, a aquesta crida a la "~~Creuada~~Croada" (o reconquesta cristiana) de Tarragona contra els musulmans no hi respongué el comte català amb excessiu entusiasme, ja que la regió era una terra "de ningú", abandonada i despoblada, que ja havia estat objecte d'anteriors i infructuosos intents de reconquesta. Així, en 1090, el comte de Barcelona, [[Berenguer Ramon II]], el Fratricida, féu una solemne "donació de la Ciutat i el Camp de Tarragona a Déu i al Príncep dels Apòstols i el seu Vicari", segons afirma [[Josep Iglésies i Fort]] a la seva obra ''La restauració de Tarragona''.{{cr}} Aquestes concessions dels drets de terres encara per conquerir eren habituals en la societat feudal. Així succeí per exemple amb concessions de drets de [[Lleida]] per a quan fóra conquerida per a la seu episcopal de [[Roda-Barbastre]]. El Papa [[Urbà II]] creà llavors un orde militar de cavallers sotmès als agustinians, encarregada de donar impuls a la incorporació de Tarragona a l'[[Església Catòlica]]. Això no obstant, tot i diversos intents, aquests cavallers croats, procedents de tota Europa occidental, no assoliren l'objetiu militar d'acabar amb la resistència musulmana al [[Camp de Tarragona]]. No fou, en canvi, fins a l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer III]], prengueren la ciutat de Tarragona a les musulmanes. Això no obstant, quedaren petits reductes de resistència musulmana, que havien fugit a refugiar-se a poblacions de la Serra de [[Prades]] (com, per exemple, a [[Siurana]]).

Principat de Tarragona: diferència entre les revisions