Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya: diferència entre les revisions

Des de la fundació de la de [[Moià]] el [[1683]], cada comunitat eclesiàstica creà el seu arxiu local. El costum es mantingué quan el [[1742]] les cases foren erigides en viceprovíncia independent i posteriorment el [[1752]], en província.<ref name="test">[[http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000169%5C00000068.pdf Florensa i Parés, Joan. El Projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, 2010]</ref> A les darreres dècades del s. XIX es començà a tenir consciència per la conservació del patrimoni documental. El [[1915]] es creà al juniorat de [[Terrassa]] un Museu Calassanci que un temps després es traslladà a [[Alella]] i posteriorment a Moià, on s'uní al Museu Escolapi, fundat el 1924 pel P. Antoni Tasi

El Museu Escolapi de Moià es recuperà quasi íntegrament el 1939. El 1968 el P. provincial Salvador Salitjes creà oficialment el «Museu Escolapi», del que tingueren cura els novicis. Assenyalà contingut i objectius. El 1973 es traslladaren a l'edifici de la cúria provincial de Barcelona (Ronda Sant Pau 80)el fons de documents, llibres i publicacions periòdiques i el 1985 s'hi van afegir els objectes del Museu Escolapi. Va ocupar diversos estatges i de 1985 al 2010 va estar al primer pis de l'edifici esmentat fins que el març de 2011 es va traslladar a les actuals dependències de l'entresolentresòl del mateix edifici.

La biblioteca provincial es divideix en la biblioteca antiga i la moderna (posterior a 1835). La biblioteca moderna es pot consultar a la sala i des d'un catàleg local. EL fons antic, d'aproximadament de 9.500 exemplars, es pot consultar en part per internet, ja que des de l'any 2010 s'està catalogant al [http://ccuc-classic.cbuc.cat/ Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya], coordinat pel [[Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya]]. El fons antic comprèn sobretot llibres religiosos i escolars, provinents de les diferents escoles pies de Catalunya. A partir del {{segle|XIX}} les publicacions específicament escolars augmenten, destacant moltes publicacions impreses expressament per a l'ús a les escoles pies, constitutïntconstituint un interessant fons per a l'estudi de la història de la pedagogia catalana.