Casa de la Caritat de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - per la realització + per a la realització |
|||
Línia 91:
* '''1985''': Els treballs arqueològics es van centrar a la zona del claustre, on va aparèixer una gran quantitat de material ceràmic sota el paviment de les voltes estructurals del primer pis. Fruit d’aquests treballs es va poder documentar un interessant i nombrós conjunt de ceràmiques comunes, que es van poder datar del segle XVII a mitjans de segle XVIII. Aquest material, pel que es dedueix de les seves característiques morfològiques, procedia de les deixalles d’un taller o obrador de terrissa proper a aquest edifici claustral quan s’estava construint. Aquesta afirmació es basa en el fet que moltes de les peces tenien esquerdes originades per una cocció defectuosa i, d’altres, vernissos de tons esmorteïts.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|715}}</ref>
* '''2008''': La intervenció arqueològica estigué vinculada als treballs necessaris per a la realització del projecte d’ampliació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que havia de reformar l’antic teatre situat dins del conjunt de la Casa de la Caritat. La intervenció es realitzà en dues fases; durant la primera, al llarg del mes de setembre del 2008, es realitzà el seguiment arqueològic dels rebaixos necessaris per la construcció dels encepats que havien de reforçar l’edifici de l’antic teatre de la Casa de la Caritat abans d’iniciar el rebaix del soterrani, a la segona, entre els mesos d’octubre i novembre, es realitzà un rebaix general de l’interior de l’edifici per situar la seva cota de circulació a la mateixa que la de la Plaça de Joan Coromines. La finca es dividí en quatre sectors; les restes documentades se situaven, bàsicament, a les zones anomenades A i B. Les zones C i D pràcticament no es van rebaixar i la localització d’estructures va quedar concretada a les zones on es practicaven encepats. Es pot afirmar que totes les restes documentades, bàsicament clavegueram i murs de compartimentació, pertanyen a la Casa de La Caritat. La poca entitat de les restes dels moments més antics recuperades s’ha de relacionar amb la situació en aquesta zona de patis diversos, com podria ser el d’Anglada, que ocupava gran part de la zona d’actuació, el de Ferrer o el de Plandolit. D’altra banda es pogué documentar un petit forn pertanyent a la mateixa Casa de la Caritat. Amb posterioritat a la casa de la Caritat es construí una sala de teatre i una església, que substituirà a l’anterior i que perviuran fins a l’actual reforma. No es localitzaren nivells més enllà del segle XVIII, fruit de la cota assolida, malgrat que de forma residual s’ha localitzat evidencies més antigues, com podrien ser les finestres gòtiques reaprofitades als murs o algun fragment de ceràmica decorada en verd i [[manganès]].<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3032}}</ref>
* '''2010''': La intervenció duta a terme a l’interior de l’edifici conegut com a “Antic Teatre” i a part de l’actual plaça de Joan Coromines, ha permès obtenir informació de l’evolució d’aquest sector de la ciutat des del segle XIV fins a l’actualitat. La primera estructura documentada, una mena d’àmbit semisoterrat, fou amortitzat durant el segle XIV, molt probablement com a conseqüència de l’establiment, en aquest indret, del Monestir de Santa Maria de Montalegre. Durant el període de funcionament del monestir, fins a finals del segle XVI, tot apunta que aquesta àrea funcionà com a zona d’hort de l’edifici religiós. Aquesta funcionalitat sembla que es perdé en desaparèixer oficialment el monestir i esdevenir seminari seguint els preceptes del Concili de Trento. D’aquest moment de canvi es documenten diversos retalls a la zona que, possiblement, s’efectuaren per tal d’extreure argiles. Aquest fet es podria posar en relació als nombrosos obradors de terrissa coneguts a la zona en aquestes cronologies. Posteriorment, l’àrea no patiria reformes importats fins a la instal·lació en aquest indret de la Casa de la Caritat, a partir del 1802. Durant el segle XIX es dugueren a terme diverses ampliacions d’aquesta institució que es traduïren en la construcció de diversos annexos que inclogueren, entre d’altres, una manufactura de filats moguda per la força del vapor i un pati porticat. A principis del segle XX es construí l’edifici conegut actualment com a “Antic Teatre”, obra de Josep Goday. Goday aprofità parcialment el pati porticat bastit uns anys abans. Finalment, l’última reforma constructiva que deixà una important petjada a la zona fou la remodelació de la Casa de la Caritat per tal d’allotjar el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) durant els anys 90 del segle XX.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3278}}</ref>
| |||