Colònia del Riu Orange: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - va existit una + va existir una
m bot: - per l'autogovern. + per a l'autogovern.
Línia 18:
Un segon partit polític, el [[:en:Constitutional_Party_(South_Africa)|Partit Constitucional]] va ser format per un grup de burghers (grangers) que acceptaven el govern britànic. El president del partit era  [[:en:John_G._Fraser|Sir John G. Fraser]], que abans de la Segona Guerra Bòer ja era un prominent (pro-britànic) membre del [[:en:Volksraad|Volksraad]] de l'Estat Lliure d'Orange. El Partit Constitucional va tenir força principalment a Bloemfontein, però no fora de la capital. És de notar que els programes polítics dels dos partits eren molt similars, la diferència real entre ells era l'actitud cap a l'annexió britànica i la influència afrikaner.
 
El 1905 [[Lord Selborne]], anteriorment [[Llista dels Lords Alt Almiralls i dels Primers Lords de l'Almirallat|Primer Lord de l'Almirallat]], va reemplaçar al vescomte Milner com alt comissari per Sud-àfrica i governador de les colònies del Transvaal i del Riu Orange. Selborne havia vingut a Sud-àfrica amb unes breus instruccions per guiar les antigues repúbliques bòers cap a governs colonials de la corona que s'havien de preparar per a l'autogovern. Quan el [[Partit Liberal (Regne Unit)|partit Liberal]] va pujar al poder a Gran Bretanya el desembre de 1905 el procés es va engegar amb decisió per donar a totes dues colònies, el Transvaal i el Riu Orange, autogovern sense tardar. Selborne va acceptar el canvi a situació, i l'experiment es va demostrar exitós. Va deixar de ser governador de la Colònia del Riu Orange en adquirir l'autogovern el  juny de 1907, però va retenir els seus altres càrrecs fins que el maig  de 1910 es va  retirar amb l'establiment de la [[Unió Sud-africana|Unió de Sud-àfrica]].
 
El 7 de gener de 1907 Selborne va enviar un comunicat, conegut com el [[Memoràndum de Selborne]]. Va revisar la situació dins Sud-àfrica en tot els seus aspectes econòmics i polítics i fou un document guia i una declaració comprensiva dels perills inherents en el sistema polític existent i els avantatges de la unió política que oferia. El document va tenir una influència marcada en el curs d'esdeveniments i juntament amb l'aproximació conciliadora de Selborne va ajudar a reconciliar les comunitats holandesa i britànica de Sud-àfrica.