Gegant (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Els gegants a la mitologia grega: enllaç |
m bot: - preparar pel combat. + preparar per al combat. |
||
Línia 11:
La seva creació es remunta a la batalla pel poder entre Urà i [[Cronos]]. Quan aquest darrer tallà el membre viril del seu oponent, de la sang que brotà en nasqueren les [[fúries]], les [[nimfes]] ''Melisees'' i els gegants.
Encara que eren d'origen diví, als gegants se'ls podia matar a condició que ho fessin alhora un déu i un mortal. A més, una herba màgica generada per la Terra era capaç de guarir les seves ferides. Però Zeus va recollir aquesta herba abans que ningú la pogués usar, i per dur-ho a terme va prohibir al sol, a la lluna i a l'aurora de brillar. La manca de claror li va permetre trobar-la abans que ho fes ningú altre. Algunes tradicions expliquen que determinats gegants, per exemple Alcioneu i Porfirió, eren immortals mentre restessin a la terra on havien nascut. La batalla entre déus i gegants, la [[Gigantomàquia]], és la més important de la seva llegenda. Van néixer de la terra per venjar els [[Titans]], que Zeus havia tancat al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. El seu lloc de naixença és, segons alguns, Flegra, a la península de [[Pal·lene]], a [[Tràcia]]. Tot just van néixer ja van amenaçar al cel llançant arbres encesos i lapidant-lo amb grans roques. Els olímpics es van preparar
A ''[[l'Odissea]]'' apareix el [[cíclop]] [[Polifem (fill de Posidó)|Polifem]], gegant d'un sol ull que fou vençut per [[Ulisses]]. Aquesta història apareix amb variants a narracions d'altres cultures. [[Nonnos (poeta)|Nonnos]], a les ''[[Dionisíaques]]'', parla del gegant [[Alpos]], mort per [[Dionís]] a [[Sicília]].<ref>Nonnos. ''Dionisíaques'' XXV, 236 i s.; XLV, 172 i s.</ref>
|