Reentrada atmosfèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - descobriment de Allen i + descobriment d'Allen i |
m bot: - per la reentrada, + per a la reentrada, |
||
Línia 9:
== Història ==
La tecnologia que havia de permetre la reentrada no destructiva d'un vehicle a l'atmosfera es va desenvolupar principalment a conseqüència de la Guerra Freda. Durant aquest període els Estats Units d'Amèrica i la Unió Soviètica van iniciar grans programes de recerca amb l'objectiu d'augmentar l'abast de les bombes nuclears i els míssils balístics dels que es disposava. Ràpidament es va descobrir que la reentrada a l'atmosfera representava un problema, i això era així perquè l'energia cinètica d'un cap nuclear reentrant era suficient per vaporitzar-lo completament. Tot i aquests càlculs, els guanys militars podien arribar a ser tan alts que assumir que una reentrada controlada no era factible era senzillament inacceptable, a part era ben sabut que el meteors eren capaços d'arribar a impactar a la superfície. A conseqüència d'això es van iniciar diversos programes d'alta prioritat (i pressupost) que van acabar desenvolupant les tecnologies necessàries per a la reentrada, que feren possibles l'adveniment dels míssils balístics intercontinentals (ICBMs).
Posteriorment aquestes tecnologies van ser millorades per tal de permetre el seu ús en vehicles tripulats, també a conseqüència de la guerra freda. L'ús propagandístic de l'exploració espacial que va fer la Unió Soviètica i les seves grans victòries (primer satèl·lit artificial, primer home a l'espai, etc.) van forçar als Estats Units a seguir les iniciatives Soviètiques i entrar a la cursa espacial. Molts d'aquests èxits van ser possibles gràcies a l'existència de les tecnologies de reentrada necessàries que permetien el retorn a casa.
| |||