Pauline Viardot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ampliació i enllaç |
m enllaç |
||
Línia 50:
'''Pauline García''', '''Viardot''' de casada, ([[París]], [[18 de juliol]] de [[1821]] — [[París]], [[18 de maig]] de [[1910]]) va ser una [[mezzosoprano]] francesa.
Filla de [[Manuel del Pópulo Vicente García|Manuel García]], cèlebre [[tenor]] de l'època, i de la soprano [[Joaquina Briones]]; germana de la també mezzosoprano [[Maria Malibrán]] i de [[Manuel Patricio Rodríguez Sitches]] i per tant cosina de la també cantant i compositora [[Antonia Sitcher de Mendi]]. Casada amb el crític i director del [[Théâtre des Italiens]], [[Louis Viardot]], del que tingué quatre fills [[Louise Héritte-Viardot]], (compositora) [[Paul Viardot]] (violinista), Marianne (pintora) i Claudie. Gràcies als consells de [[George Sand]], Pauline començà els seus estudis de música pel piano, sota la batuta de [[Franz Liszt]]. Més tard, complementant la seva carrera de cantatriu, es va produir freqüentment en tant que pianista, moltes vegades a quatre mans amb la no menys cèlebre [[Clara Schumann|Clara Schumann-Wieck]].
Viardot donà el seu primer recital a l'edat de setze anys, i debutà sobre una escena d'òpera l'any després, el 1839, en el rol de Desdèmona en l<nowiki>'</nowiki>''[[Otello (Rossini)|Otello]]'' de [[Gioachino Rossini]]. Menys virtuosa, en el pla estrictament vocal, que la seva germana (de la qual se suposava que prendria el relleu), és pels seus dons dramàtics, intel·lectuals i musicals que va arribar a ser famosa. Pocs anys van ser suficients per imposar-se: des d'aleshores, elle tingué el tot-París als seus peus.
| |||