Motocarro: diferència entre les revisions

|isbn=84-297-5428-8 }}</ref> Normalment, la part anterior deriva de la part mecànica d'una [[motocicleta]] i la posterior és un compartiment de càrrega, tot iencara que a la pràctica n'hi ha diverses tipologies, des de vehicles totalment carrossats fins a simples motocicletes amb una caixa de transport al davant o al darrere. Allò que caracteritza tot els motocarros, doncs, és el fet de tenir tres rodes i disposar d'un compartiment de càrrega.

Els primers vehicles d'aquesta mena dels que hom té coneixement varen ser fets a [[Dinamarca]] cap aal finalsfinal del [[segle XIX]] i anaven propulsats per un motor elèctric. El primer motocarro derivat d'una motocicleta s'atribueix al fabricant dels [[EUA]] [[Indian]], marca que ja el [[1908]] va construir una petita furgoneta de tres rodes, amb la part posterior basada en el seu model monocilíndric de 500 [[centímetre cúbic|cc]] i col·locant al davant la caixa. El model va ser ràpidament adoptat per molts fabricants de ''[[Hot dog]]s'' i gelats. També als EUA, el [[1932]] es va presentar la [[Harley-Davidson]] ''Servi-Car'', un vehicle de tres rodes amb una mena de portamaletes al darrere que es va fer molt popular com a un vehicle de servei de la companyia telefònica i, més tard, de la policia. El model estigué en producció durant quatre dècades.

{{imatge múltiple|capçalera=Tipologies|direcció=vertical|amplada=200|alineació=right|imatge2=Aermacchi Cavaliere.jpg|peu2=Aermacchi ''Cavaliere'' de 1955 (tricicle amb caixa posterior)|imatge3=Delfín tricamioneta.jpg |peu3=Delfín ''Tricamioneta'' de 1956 (motocarro de tipus furgoneta)|imatge1=Bundesarchiv Bild 183-V00892, Berlin, Eiltransport.jpg|peu1=Tricicle amb caixa anterior (Alemanya, 1946)}}

L'ús generalitzat del vehicle de tres rodes a [[Europa]] es va iniciarengegar durant la [[dècada de 1930]], esdevenintesdevingué més tard un dels principals mitjans de transport emprats per a la reconstrucció durant la postguerra de la [[Segona Guerra Mundial]]. Fou a [[Itàlia]] onque més èxitsuccés assolí aquesta menasort de vehicle, i gairebé tots els fabricants de motocicletes italians incloïen algun motocarro aen les seves gammes. El primer a fer-ho havia estat [[Moto Guzzi]] ja el [[1928]], amb el seu model ''Ercole'', i el van seguir més endavant, entre d'altres, [[MV Agusta]], [[Aermacchi]], [[Lambretta]] i [[Piaggio]] (aquest darrer, autor d'un dels models de major difusió, el ''Piaggio Ape'', comercialitzat a l'[[estat espanyol]] com a ''Vespacar'').

Al mateix temps que els motocarros esdevenien populars a Itàlia i altres països en vies de reconstrucció, als [[Països Catalans]] tingueren també gran acceptació des dedel començamentscomençament de la [[dècada de 1950]]. Gairebé tots els fabricants d'aquella època varen incloure algun model de motocarro o tricicle de transport entre la seva oferta de models,<ref>{{citar web

|data=20 desembre 2012}}</ref> des de {{bike|Derbi}} fins a [[Mymsa]], [[Cremsa]], {{bike|Sanson}}, [[Clúa]] o {{bike|Lifante}} entre d'altres. Un dels més coneguts fou [[Delfín]], fabricant [[Barcelona|barceloní]] que destacà durant els 50 i començaments dels [[dècada de 1960|60]] pels seus models de motocarro completament carrossats, de tipus camioneta, anomenats justament ''Tricamioneta''. Molts d'aquests fabricants equipaven els seus motocarros amb el motor [[Hispano Villiers]],<ref>{{MuhbaMicro

Durant els 50 i 60, el motocarro era el vehicle de transport per excel·lència. En una època en quèque els [[camió|camions]] eren cars i grossos i les [[furgoneta|furgonetes]] encara no havien evolucionat al vehicle utilitari que són actualment, la solució ideal per a la ciutat era el motocarro. Comerços i serveis de tota mena el feien servir, des del servei estatal de [[correus]] al sector de la construcció, passant per flequers, vidriers i, en general, tota mena de petits fabricants.<ref>{{citar web

|data=2010}}</ref> A partir de mitjan [[dècada de 1960]], però, la implantació en el mercat de les furgonetes [[DKW]], ''Romeo'', ''Tempo'' i similars varen causar un fort declivi en les vendes dels motocarros catalans, haventi hagueren d'abandonar-ne la producció moltes de les marques que s'hi dedicaven.<ref>{{citar web

Un dels darrers reductes del motocarro fou el servei estatal de correus, en què el repartiment de correspondència -especialment, gran paqueteria- es va continuar fentde fer durant dècades amb motocarros, normalment del model ''Vespacar'' fabricat per {{bike|Vespa}} a la [[península Ibèrica]] com a adaptació del ''Piaggio Ape''. Avui dia encara és possible veure'n algun en funcionament, tot isi quebé ja com a autèntiques relíquies.

Actualment, el paper que jugavenfeien abans els motocarros ha estat adoptat per petites furgonetes i camionetes tipus [[Isuzu]] i similars, gairebé tan lleugeres i manejables com els antics vehicles de tres rodes i més còmodes de conduir, a banda d'oferir major capacitat de transport.

En les primeres versions de motocarros, l'adaptació de la motocicleta es limitava a uns petit canvis en la part anterior: s'hi substituïa l'eix davanter per un de més llarg amb dues rodes, damunt les quals s'hi muntava la caixa de transport. La solució amb la caixa davantera és la més econòmica, ja que permet l'aprofitament de la moto sense canvis importants a les parts central i posterior i manté intacte el sistema de tracció. Aquesta opció, a més, exclou la propagació dels moviments de la càrrega a les dues rodes del darrere, evitantevita doncs la costosa complicació del diferencial. Com a desavantatge, cal limitar la mida i l'abast de la caixa, la qual dificulta a més a més la visibilitat del conductor i implica un esforç suplementari en la maniobrabilitat (els canvis de direcció són difícils). Finalment, la caixa anterior implica una forta tendència a la inclinació cap endavant durant la frenada.

Les següents versions de motocarro exploraren la solució d'adaptar la motocicleta tot modificant-ne la part posterior, substituint-hi la roda del darrere per un eix de dues rodes i instal·lant-hi a sobre una caixa de transport. Un cop consolidada aquesta tipologia, amb el pas del temps els motocarros varen anar adoptant diverses modificacions centrades en la part anterior del vehicle, on es va passar de la posició de conducció típica d'una motocicleta a una de més pròxima a la dels [[automòbil]]s, en adoptar-s'hi una [[cabina]] (amb tots els avantatges que comporta aquesta protecció). La constant evolució d'aquesta mena de motocarro els va anar acostant cada cop més a l'aspecte i comportament d'una [[furgoneta]]. La diferenciació que hi hagué entre els primers motocarros amb caixa anterior i els més actuals amb caixa al darrere ha fet que normalment es designi com a ''tricicle de transport'' alsels primers i ''motocarro'' alsels segons.

Pel que fa als motors, els primers models de motocarro anaven equipats amb [[motor d'explosió]] d'alta [[cilindrada]], característics de la producció de l'època, però amb el pas del temps es van anar fent més petits, fins al punt que avui dia existeixen versions de molt baixa cilindrada que poden ser conduïts sense necessitat de tenir el [[carnet de conduir]]. Actualment, el motor dels motocarros és sovint de petita o mitjana cilindrada i generalment de motocicleta, l'habitacle de conducció sol constar d'un únic sellóseti per al conductor i el sistema de guiatge acostuma a ser amb manillar, totper ibé que també n'hi ha que porten volant. Les rodes del darrere, o una de sola, són motrius.<ref name="grec">{{citar web