Diferència entre revisions de la pàgina «Julia García-Valdecasas Salgado»

→‎Activitat política: Incorreccions. Va ser anomenada Ministra al 2003, abans de les eleccions de 2004. Subjectivitat i judici polític poc propis d'un perfil de Viquipèdia. Només cal posar les dades, sense opinió.
(Robot migra plantilla Polític a infotaula Polític. Vegeu VP:Adaptació plantilles)
(→‎Activitat política: Incorreccions. Va ser anomenada Ministra al 2003, abans de les eleccions de 2004. Subjectivitat i judici polític poc propis d'un perfil de Viquipèdia. Només cal posar les dades, sense opinió.)
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]], en substitució de [[Miguel Solans Soteras]], convertint-se així en la primera dona que ocupava aquest càrrec.
 
Jose María Aznar la va anomenar Ministra d'Administracions Públiques al setembre de 2003, sent la primera dona en ocupar aquest ministeri. Va ser substituida per [[Susanna Bouis Gutiérrez]].
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construït a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> Símptoma dels mitjans emprats per García-Valdecasas fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda [[Brigada Político-Social]] del [[Franquisme]]».<ref>{{ref-web |url= http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/dossier_barna.htm |títol= Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales |editor= Nodo50.org |llengua= castellà |consulta= 8/1/2014}}</ref><ref name=fdez165-167/>
 
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]] en representació del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. Dies després, va ser nomenada [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya]] essent la primera dona que ocupa aquest càrrec ministerial.
El [[9 d'octubre]] de [[2001]], el Jutjat d'instrucció núm. 22 de Barcelona va admetre a tràmit, després que la rebutgés el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), una querella criminal presentada per setanta organitzacions (partits, sindicats i ONGs) en contra seva. L'acusió l'assenyalava com a responsable política dels danys i lesions ocasionats en els incidents de la manifestació antiglobalització contra el [[Banc Mundial]], ja que es va identificar que els esvalotadors que provocaren destroses al carrer eren policies de paisà. L'acte va acabar amb vint-i-dos detinguts, setze dels quals van sortir en llibertat sense càrrecs i sis, amb càrrecs. La querella també acusava al [[sotsdelegat del Govern espanyol a Barcelona]] [[David Bonet]], el comissari de la Brigada d'Informació del [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Cos Nacional de Policia espanyola]] Ángel Artregui, el comissari del grup operatiu d’e la Unitat d'’Intervenció Policial del mateix cos, Silverio Blanco, i els antiavalots i agents de paisà que van intervenir en la manifestació.<ref name="querella">{{ref-web |url= http://www.laxarxa.com/noticia/el-jutge-admet-a-tramit-la-querella-contra-valdecasas |títol= El jutge admet a tràmit la querella contra Valdecasas |editor= LaXarxa.com |data= 9 de novembre 2001 |consulta= 9/1/2014}}</ref>
 
Abandonà el càrrec al capdavant de la delegació del govern espanyol l'agost de [[2003]], essent substituïda per [[Susanna Bouis Gutiérrez]]. El saldo repressiu durant els set anys de mandat pujava a més de 700 detencions. Tot i així, Federico Cabrero, ex-portaveu del Cos Nacional de Policia espanyola, va continuar sent el cap de seguretat de la Delegació del Govern, mentre que Eladio Jareño va a abandonar el càrrec de cap de premsa i va passar a programar dibuixos animats a [[Televisió Espanyola|TVE]].<ref name=fdez165-167/>
 
=== Ministra d'Administracions Públiques ===
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]] en representació del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]. Dies després, va ser nomenada [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya]] essent la primera dona que ocupa aquest càrrec ministerial.
 
== Mort ==
Fou escollida diputada a les [[eleccions generals espanyoles de 2004]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=165&idLegislatura=8 Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref>
 
== Referències ==
Usuari anònim