Anacreont: diferència entre les revisions

 

Es conserven 170 fragments dels seus poemes. La seva poesia, condicionada per l'acceptació de les tiranies, trasllada al domini jònic la lírica monòdica [[eòlia]]; abomina la guerra i canta al vi i a l'amor, tant [[homosexual]] com [[heterosexual]]; a l'obre sobresurt la ironia i un fort erotisme reflectit amb delicadesa i preocupat per la mesura. Juntament amb [[Safo]] i [[Alceu (poeta)|Alceu]], és un dels tres grans lírics [[monòdia|monòdics]] de la Grècia antiga.

 

{{commons|Anacreon|Anacreon}}

 

[[bg:Анакреон]]