Pumicita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Jpgine. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
mCap resum de modificació
Línia 4:
 
Les pluges de pedra tosca són freqüents a les erupcions de tipus vesuvià, on arriben a sepultar grans extensions de terreny, arribant fins i tot a trencar teulades per cúmul.
 
 
La pumita (també anomenada pedra tosca, pedra pómex, pedra Pomé o liparita1) és una roca ígnia volcànica vítria, amb baixa densitat (flota en l'aigua) i molt porosa, de color blanc o gris. Quan es refereix a la pedra tosca pel que fa als seus possibles aplicacions industrials, també pot ser coneguda com a putzolana. Es pot trobar a la zona de Pozzuoli a la península Itàlica, a Jalisco, Mèxic, a les pedreres de sorra als voltants de Guadalajara, i també se li coneix amb el nom de «dor». En la seva formació, la lava projectada a l'aire sofreix una gran descompressió. A conseqüència de la mateixa es produeix una desgasificació quedant espais buits separats per primes parets de vidre volcànic.
És una roca efusiva jove, de terciària a recent, que conté feldspat potàssic, quars i plagioclasa; pasta de gra fi a vítreo en les quals cristalls de biotita formen fenocristales.
 
== Mineralogia ==
Pot estar formada per [[riolita]], [[dacita]] o [[andesita]]. Generalment presenta uns colors suaus, entre els que sovintegen el blancs, groguencs, grisos, marrons grisosos, i vermells pàl·lids. Té una porositat mitjana del 90%, i una densitat mitjana de 910 kg/m<sup>3</sup>, que en ésser inferior a la de l'aigua li permet surar per sobre d'aquesta. La versió [[basalt|basàltica]] és coneguda amb el nom d'[[escòria]]. Se la considera un vidre, tot i que no presenta estructura cristal·lina.
 
== Utilització ==
La indústria química la fa servir com a regulador de l'[[ebullició]] de certes reaccions. La seva microporositat aconsegueixarriba a esmorteir la formació de bombolles de gas en el si del líquid escalfat.
 
La pumicita també es fa servir per a la fabricació de [[formigó]] lleuger. Quan es fa servir com a additiu del [[ciment]], una versió de gra molt fi anomenada [[pozzolana]] es barreja amb [[calç]] per formar un formigó lleuger de pasta fina semblant a l'escaiola. Aquesta forma de formigó ja es feia servir en els temps dels antics romans.
Linha 19 ⟶ 18:
També es fa servir com a abrasiu, especialment en exfoliants cosmètics. Les pedres de pumicita s'usen sovint en salons de bellesa durant la [[pedicura]], per tal de llevar l'excés de pell del taló i planta dels peus, així com per les durícies. És llavors quan reben el nom popular de pedra tosca.
 
La seva important capacitat d'absorció li permet magatzemaremmagatzemar l'aigua i nutrients necessaris per a mantenir la bona salut dels [[bonsai]], ús en el qual troba una altra aplicació de les seves peculiars característiques.
 
La pedra tosca es pot comprar a qualsevol supermercat o en una farmàcia.
 
== Curiositats ==
 
Els anys 1979, 1984 i 2006, erupcions volcàniques submarines a prop de les illes [[Tonga]] van crear grans bosses de pumicita, algunes de fins a 30 km de grandària, que van anar surant a centenars de km fins a les illes [[Fidji]].
 
Després de l'explosió del [[Krakatoa]], grans bosses de pumicita de fins a 25 metres de llargària van flotar sobre l'Oceà [[Pacífic]] durant un parell d'anys, algunes amb palmeres i vegetació creixent al seu damunt.S'usa com un abrasiu, especialment en netejavidres, gomes d'esborrar, cosmètics exfoliants, i la producció de jeans gastats. S'utilitza sovint en els salons de bellesa durant el procés de pedicura per treure l'excés de pell de la part inferior del peu, així també com les dureses. Mòlta, s'afegeix a alguns dentifricis i per a la neteja de mans (com el sabó lava), com un lleu abrasiu.
A Xile, als pobles de Toconce, Toconao i San Pedro de Atacama els artesans produeixen i venen artesanies en pedra liparita o vulcanita, de les pedreres properes. Són tradicionals les reproduccions de la torre de l'església de Toconao, fabricades en aquesta localitat, distant dos quilòmetres de la pedrera de pedra liparita al costat de la Quebrada de Jerez.
 
 
{{Commonscat}}