Mitja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
La '''mitja''' (o '''calça''' a les [[Illes Balears|Illes]], a les Terres de l'Ebre, al sud de la [[Franja de Ponent]] i al [[País Valencià]]) és una peça de [[roba]] interior femenina que cobreix la [[cama]] des dels peus fins a mitjan panxell o fins a mitja cuixa. Tradicionalment de cotó o de seda, les mitges actuals solen ésser de teixit sintètic ([[lycra]], [[niló]]). La seua funció és protegir del fred, i també simplement estètica. Les mitges es poden sostenir amb una mena de cintes anomenades ''[[lligacama|lligacames]]'' (o ''lligues''); o bé combinar-se amb suspensors anomenats ''[[portalligues]]'' (o ''portalligacama''); o bé, més modernament, poden dur incorporada una banda elàstica (''mitges autoadherents''). Moltes vegades aquests accessoris són adornats amb [[punta (tèxtil)|punta]].
En català, el nom originari d'aquesta peça de roba fou ''calça''. En el [[segle XVI]], la ''calça'' (que cobria la cama de l'engonal als peus) es dividí, d'una banda, en una part superior, la ''calça'' simple, que tendí a fondre's amb la ''braga'' (la qual cobria l'abdomen i la cuixa); i, d'altra banda, una part inferior, la ''mitja calça''. Amb el temps, les zones centrals de la llengua simplificaren la dualitat terminològica ''braga''/''calça'' i ''calça
Tradicionalment les mitges fines eren de seda, i també n'hi havia de cotó; però entre les classes populars, i sobretot a pagès, predominaven les de llana o teixides. La coloració anà variant: en el segle XVIII podien ser blanques, roses o anar a joc amb el vestit; pels volts del 1800 predominen els colors blanc, carn i pastell. A mitjan segle XIX sorgeix la mitja de malla, aviat clàssica, i comença a predominar la mitja negra, al principi per a ús nocturn; esdevindrà el prototip de la mitja elegant per excel·lència, i, de fet, si no hi va néixer, el fetitxisme de la mitja es desenvolupà interrelacionat amb aquest color. Mentrestant, la Revolució Industrial possibilita la producció mecànica en sèrie, que, a la llarga, democratitzarà la mitja en reduir-ne el preu.
| |||