Inflatoplane: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
Hi ha almenys, dues versions:
 
El '''GA-468''' tenia un únic seient. Trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i desenganxar amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630 km (390 milles). La velocitat màxima era de 116 km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97 Km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.<ref name= "Winchester p. 126">Winchester 2005, p. 126.</ref>
[[Fitxer:Goodyear_Inflatoplane_in_Smithsonian.jpg|dreta|thumb|200x200px|Inflatoplano de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.]]
Podia desenganxar en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).
 
El GA-466 era la versió amb dos seients. 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el '''GA-468.''' Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113 km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440 km (275 milles).<ref name= "Winchester p. 127">Winchester 2005, p. 127.</ref>
 
==Innovacions ==