Gustavo Bueno Martínez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retoc |
més info i refs. |
||
Línia 4:
Bueno va estudiar a Saragossa i Madrid. Va ser catedràtic de filosofia a l'Institut d'ensenyament mitjà de Salamanca i el 1960 obté la càtedra de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics de la [[Universitat d'Oviedo]], on exerceix com a professor durant bastants anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Quintanilla |nom=Miguel A.(dir.)|títol=Gustavo Bueno |publicació=Diccionario de filosofía contemporánea|data=1976 |pàgines=55 |lloc=Salamanca|editorial=Ediciones Sígueme}}</ref>
Característiques de la seva filosofia
Oposant-se a les tesis de Sacristán sobre l'ensenyament i el paper de la filosofia, Bueno ha defensat la funció d'aquesta com un element en el conjunt del saber, des d'una perspectiva marxista.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ferrater Mora|nom=José|títol=Gustavo Bueno|publicació=Diccionario de Filosofía (4 vols.)|data=1979|pàgines=405 |volum=Vol. 1, A-D|lloc=Madrid|editorial=Alianza Editorial}}</ref> Des de 1970 va desenvolupar el sistema filosòfic denominat «materialisme filosòfic». La seva obra s'ha construït en constant intercanvi amb les ciències i la història de la filosofia. Bueno és autor de nombrosos llibres i articles sobre ontologia, filosofia de la ciència, història de la filosofia, antropologia, filosofia de la religió, filosofia política, ateisme i televisió, entre altres temes. És pare del també filòsof Gustavo Bueno Sánchez.▼
Entre les característiques predominants de la filosofia de Bueno destaquen la defensa de la filosofia acadèmica i la seva orientació marxista, sovint amb un caràcter polèmic. El seu pensament s'enfronta principalment amb la crítica filosòfica de les ciències humanes, elaborant models gnoseològics del funcionament de les ciències i la construcció d'un marc ontològic materialista, replantejant la temàtica del materialisme dialèctic. D'aquesta manera, Bueno reinterpreta de forma crítica la història de la filosofia des de la perspectiva materialista. La seva influència en el pensament filosòfic actual ha anat acompanyada, sovint, per la controversia i la incomprensió.
▲Oposant-se a les tesis de Sacristán sobre l'ensenyament i el paper de la filosofia, Bueno ha defensat la funció d'aquesta com un element en el conjunt del saber, des d'una perspectiva marxista.<ref>{{ref-publicació|cognom= Ferrater Mora|nom=José|títol=Gustavo Bueno|publicació=Diccionario de Filosofía (4 vols.)|data=1979|pàgines=405 |volum=Vol. 1, A-D|lloc=Madrid|editorial=Alianza Editorial}}</ref> Des de 1970 va desenvolupar el sistema filosòfic denominat «materialisme filosòfic». La seva obra s'ha construït en constant intercanvi amb les ciències i la història de la filosofia. Bueno és autor de nombrosos llibres i articles sobre ontologia, filosofia de la ciència, història de la filosofia, antropologia, filosofia de la religió, filosofia política, ateisme i televisió, entre altres temes. És pare del també filòsof Gustavo Bueno Sánchez.<ref>{{ref-web|url=http://www.ecured.cu/Gustavo_Bueno_Mart%C3%ADnez|consulta=7 agost 2016|títol=Gustavo Bueno Martínez|editor=EcuRed}}</ref>
A Espanya és especialment conegut per la seva participació en debats públics i la seva aparició en programes de televisió. Alguns dels seus llibres han assolit notable difusió. La seva obra ha donat lloc a un gran nombre de tesis doctorals i articles de seguidors i detractors, i al voltant d'ella es publiquen les revistes ''El Basilisco'' i ''El Catoblepas''. L'''Escola de Filosofia d'Oviedo'' es reuneix habitualment a la ''Fundació Gustavo Bueno'', situada a la mateixa ciutat. Alguns dels seus llibres s'han traduït a l'alemany, a l'anglès i al xinès.
| |||